Tips

Amb aquest títol podria ser que el post d'avui anés sobre les Festes de Nadal i els àpats que no s'acaben mai; amb les consegüents bufes que ens agafem amb el propòsit de no recordar massa bé les discussions familiars o converses que no van enlloc! Però aquesta vegada el post va d'una altra fartor! La de la gent i de la queixa i de la crisi i de veure l'ampolla mig buida i no veure cap insinuació que la llum està a l'altra banda del túnel! Segur que hi ha qui pateix! No ho nego! La cosa s'ha posat difícil, però algú creu que a còpia de dir-ho la cosa millorarà? Anem a suposar i només és un supòsit: i si això de la crisi fos una bola que ens han explicat per fer-nos recular? No sé si algú ha fet aquesta reflexió! Però fa uns 5 anys enrere la gent no es preguntava si no era una bogeria comprar una samarreta de cotó per 150€? Simplement la comprava! Ens havíem tornat bojos... I m'incloc! Sóc de les que va comprar-se un pis de 40kg amb dues nòmines de mileurista! Jo que he treballat en una agència de publicitat especialitzada amb luxe, he vist targetes de visita fetes amb fil d'or i personalitzacions de jets privats que només servien per si de cas i per afegir al Brochure de l'empresa! Una autèntica bojeria? El consum pel consum que es tan adictiu com el tabac i ara només ens queda superar el síndrome d'abstinència. No podem fer el que ens dóna la gana i hem de pensar en fer el què podem amb el què tenim! Al cap i a la fi, una mica de sentit comú! Bons Reis

Quan una campanya de publicitat té aquesta estética encara que no ens convidi a comprar, 

sí que ho fa a admirar-la. 

Simplement espectacular. 

Ad Campaign: Pinko

Season: Spring summer 2012

Photography by TBC

Model: Naomi Campbell

Website: www.pinko.it

CONCURSANT A CONCURS

Si em coneixeu una miqueta sabreu que de tant en tant em deixo caure per la televisió. El format poc importa, el veritable motiu: guanyar unes peles mentre subratllo el meu ego.
Tot va començar quan amb 10 anys la meva classe va ser seleccionada per anar a un concurs televisiu. Aleshores es va decidir a dit que havia d'anar en representació nostra el més intel·ligent de tots, el Marc Ramon. Ell era capaç de delectar-nos amb la lliçó de la poma, recitant-la sense descuidar-se ni una coma. Jo vaig protestar. Intuïa el que ara sé: a la televisió no sempre importa el què saps o ets capaç de saber. El control de les emocions i el divertimento són qüestions cap-dalts!
El cas és que el meu company Marc hi va anar, però va perdre tot i el seu cervell fora del normal! Allò em va provocar una frustració immensa. Jo volia anar-hi. Volia ser la representant de la meva classe! Sabia que era capaç de guanyar i representar la meva classe com ningú. Fent un paral·lisme amb la meva altra passió, el futbol, és com quan piten una falta i sents per dins que l'has de xutar tu, encara que no siguis el millor xutador. Però saps que la teva confiança no t'enganya i que si et deixen faràs un gol i els deixaràs amb la boca oberta.
Allò va fer una ferida en mi que no sabia que tenia, fins que un dia, vaig decidir anar a concursar per mi mateixa, en representació pròpia. I la cosa no va anar tan bé com esperava. Em van agafar i vaig anar fins a Madrid. Vaig perdre el vol, me'n van pagar un altre. Em vaig predisposar, com sempre, a tot i vaig sortir escaldada amb els "insults" pactats del "Rival más dèbil" i sense ni un duro. 
Però l'experiència va ser taaaan xula, que des de llavors sento, de tant en tant, dins meu una veueta que em diu que ja toca. Que és l'hora de tornar-ho a intentar i que si m'enduc alguna cosa, potser tornarem a tenir unes bones vacances. I guiada per aquesta veueta espero que em cridin, aquesta vegada el concurs és de coneixements. Potser en unes setmanes em veieu a la pantalla, escarxofats davant la televisió, una noia menuda que s'ho passa bé, controla els sentiments i les emocions, i dóna joc a l'Ahora Caigo. Espero no caure gaire avall!


Concursos
El Rival más débil
Al Pie de la Letra
El Gran Dictat
La Partida de TV3

L'AMBICIÓ ÉS DOLENTA?

De vegades em sento extraterrestre. Noto com la gent camina amb un pas continuat, seguint un compàs sord que no se sent però s'escolta. El bateg és per inèrcia i ens compadim de nosaltres mateixos amb un argument general i de vegades, absurd. Sí, és cert, no ens ha tocat un temps fàcil de viure. Hem hagut de recular i aprendre a veure la realitat des de la perspectiva correcte, encara que no ens agradés. Sí, tot això és cert. Però també ho és que la falta d'empenta mou el món. El nostre mon. N'hi ha d'altres que penquen més. Tinc la sensació que hem confós l'estat del benestar amb tenir un os a l'esquena o amb que només tenim drets i no deures. Podem fer-hi més? La resposta és que sí. 
No sé si és mandra, por o inseguretat, però em nego a creure que no puc fer res per millorar la meva realitat i la dels què m'envolten. Em nego a creure que no puc deixar un món millor pels meus fills i em nego a sentir més frases com: són temps difícils o és que ara amb la crisi o és que no hi ha feina... 
Per sortir del pou primer has de tocar el fons per poder agafar empenta. Una vegada fet això, només queda nadar cap a munt o simplement flotar. 


Tot depén de l'ambició de sortir-ne!

Baralla de 47

Són 12 per pal. Les combinacions són innombrables, inacabables, infinites. Tractar-les, juntar-les i barallar-les té el seu encant, t'atrapen com el foc. I comences i no saps quan acabaràs o si acabaràs, però segueixes tirant cartes, fent estratègies, pensant la millor manera d'acomplir els objectius seguint unes regles pactades previament.
Però què passa quan perds una carta? Hi ha jocs que permeten seguir jugant, gaudint disfrutant. N'hi ha que no ho permeten. Mai hi hauria un just guanyador. Aquesta baralla que amaga totes les hores de joc, diversió i companyia no és fàcil de llençar. Potser no et permetrà jugar a tots els jocs, però sempre la guardaràs. No fos cas que algun dia la trobessis. En qualsevol cas aquella que falta la pots substituir, però mai tindrà les hores que guarda l'autèntica, la original, la de sempre!

Com la vida mateixa!

BlackBerry de movistar, allí donde estés está tu oficin@

Complexe de Fada!

Sovint tinc la sensació que sóc una mena de fada! Sí i la sensació és meravellosa. Em dedico a donar forma a les idees i als projectes d'empresaris petits i emprenedors. Els faig desde la imatge corporativa, fins a un estudi de mercat. Els ajudo a elaborar estratègies, sinèrgies i aguanto el màstil de la il.lusió quan la seva defalleix. Normalment, és una feina agradable. Espontàniament et donen copets a l'espatlla i et feliciten i, sobretot, t'agraeixen que siguis capaç de posar-te a les seves sabates. No és fàcil caminar amb unes sabates amb un número menys del què tu calces, però ho fas. Et mous gràcies a l'empenta del seu entusiasme i us asseguro que aquest sentiment és el motor de tot projecte empresarial. Ara només toca que la gent desitgi, que es deixi anar, que sigui valenta! Sempre podrà venir a mi a plorar-li el seu objectiu. La meva vareta sempre és a punt de brillar per algú!

BlackBerry de movistar, allí donde estés está tu oficin@

SÚPERFESTA. Què qu qui ca quina?

Dissabte passat vaig anar a la Festa dels Súpers. Sóc del perfil majoritari de la Festa. Casada i amb 2 fills de 3 i 5 anys. Hem anat diverses vegades i he participat com a anunciant un parell més. La meva relació amb el Club Súper 3 és bona i que ningú interpreti que vull generar una queixa perquè no vam poder gaudir de la súper atracció de Nesquik. No, no la vam gaudir, però què hi farem. Era gratis!

I aquí vaig. La Festa dels Súpers és un macroaparador de marques que durant dos dies es congreguen al malaurat Estadi Olímpic, amb l’ànim de vestir una Festa d’un canal de televisió. Fins aquí, tot correcte. El motiu, la predisposició, l’entusiasme... tot això està motl bé. Però Senyors de la Caixa, s’han preguntat quina imatge donen amb un estand on no hi passa res i que per accedir-hi t’has d’empassar un hora de cua? O, Senyors de Nesquik, algú els va dir que la gestió de les cues era un tema a tenir en compte alhora de muntar “algo” per la Festa del Club Súper 3? O als de Vallnord, han calculat si el porcentatge de paper entregat en relació amb el número de clients aconseguits els surt a compte?  O als de Movistar, que van parar una atracció de maquillatge on per maquillar a un nen@ es passaven de 7 a 10 minuts, no els van dir que l’any 2010 van anar 380 mil persones o el que és el mateix, quedarien malament amb uns 20.000 nens que no podrien gaudir de la seva activitat cada dia?

Vivim en un món on la imatge és molt important. Fer patxoca és la clau de la notorietat i això sembla que va a més. Però dissabte vaig caure en la preocupació de saber que darrera de la imatge moltes vegades hi ha l’abisme. Un forat negre que et porta a la galàxia del desconeixement i la ignorància. Donava tota la sensació que les empreses hi estaven presents més per cobrir el pressupost que per aprofitar la trobada de més 420 MIL persones. Està clar que una aglomeració de persones així (i això que no feia massa bon temps) pot desconcertar i sobrepassar-te, però la celebració del 20è aniversari requeria alguna cosa més.  Requeria més presència dels personatges de la família dels Súpers ( i que si és una qüestió de diners també podien obtar pels capgrossos dels seus dibuixos animats). Requeria un pastís de veritat (fins i tot de Rècord Guiness). Requeria una connexió amb els pares que suportàvem pacientment les cues interminables a TOT ARREU (twitter va encapçalar l’entreteniment espontani i necessari). Requeria d’una animació fora de l’escenari, per tot el recinte, que pogués entretenir els més menuts. Requeria d’una actualització, simplement. Al segle XXI no es poden organitzar festes del sXX, i si ho fas així demana que tothom vingui vestit dels anys 90... com a mínim tindrà gràcia!

A la Súper Festa li cal una actualització, però no és a l’única. Les empreses que es gasten una quantitat indecent de diners en fer campanyes de publicitat podrien posar de la seva part i pensar noves maneres de participar-hi.  

Sí que vam ser considerats els millors organitzadors del món, però això va ser el 92 i el  Super3 ja tenia un any!