6/9/16

Mare

I la fragilitat de la vida arriba sense avisar, colpidora, destructora i desafiant. Si hi ha demà, no és fàcil mereixe'l. Costa deixar-se anar i fer que l'últim alè arrenqui el vol definitiu. No és fàcil quan la vida, encara jove, s'escapa entre els dits com l'aigua clara del riu. No sé què serà demà però la mare ja no hi serà. I amb la mateixa generositat amb la qual ens va donar la vida, marxa havent infundat la necessitat de deixar-la fugir. No hi pot haver pressa. El tic tac és lent, molt lent i quan l'esperança és morta i ja no queda res i estimar és deixar anar, el temps fatiga les entranyes dels fills. Els que un dia vas engendrar. Adéu mare infinita. M'enduc el teu rostre que m'acompanyarà fins el meu últim alè i em recordarà quan fràgil és la vida.