4/10/11
3/10/11
ÒPERA EN TEXANS. Diumenge al 33.
Sóc addicta televisiva, com algú ja sap, i de tant en tant entre anuncis, sèries i programes diversos, es va colar en el meu conscient una promo. Resulta que coincidint amb la tardor (que no acaba d'arribar) les televisions ens proposen una graella, en principi, renovada i intensa acord amb els temps que corren o, el què és el mateix, a la tendència televisiva: concursos, sèries, programes del cor sense substituts, etc.
Les públiques, amb el seu absurd afany de ser un estri de servei públic, intenten escapar de la moda. Això i la generació de nous canals, que ha provocat un cert alliberament de la pressió de l'audímetre, ens permet gaudir de certes perles que en canals privats serien difícils.
La primera perla va ser un tast. Una bona promo pot donar una oportunitat a un programa. I així va ser. A la uni, em deien que de tot el que s'inverteix en publicitat, només funciona el 50% però que no es pot saber res més del que amaga aquesta dada. I TV3 ho deu saber perquè malgrat tot i molts, és una televisió que acostuma a fer bones promos. No deixen de ser anuncis endogàmics, però anuncis al cap i a la fi.
La cosa va passar ràpid, però em va quedar el més important. Dia: diumenge. Canal: 33 Hora: 22:15. El programa anava sobre Òpera (us he de dir que l'Òpera em provoca el mateix efecte que la valeriana: son). però el títol ( gran encert creatiu) em feia pensar que me l'acostarien.
Em va cridar prou l'atenció com per ahir diumenge, saltar-me un reality-concurs d'autoestopistes, i posar el minoritari 33.
MERAVELLÓS, us ho dic de veritat. Una troballa que et deixa amb la boca oberta. Vaig tenir els ulls negats de llàgrimes d'emoció durant els prop de 25 minuts que dura aquesta perla de Tahití. No vaig gosar fer cap comentari fins el final. Si el programa és una troballa, el presentador et fa caure de cul a terra. Feia moooolt de temps que no veia una bèstia comunicant una passió tan difícil d'encomanar com és la Opera. Ramon Gener. Quedeu-vos amb aquest nom i si us plau, si per aquelles casualitats de la vida us el trobeu tocant el piano enmig del vostre trajecte, atureu-vos i gaudiu de la màgia i la passió que transmet. Sense cap mena de dubte és el programa més arriscat, sorprenent i fantàstic que he vist a la televisió en molt de temps!
Perdoneu però algú ho havia de dir!
Si us el vàreu perdre:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)