15/8/16

Merilanding al Collsacabra dia 10... autèntic!

El dia ha despertat més aviat del què acostumem durant les vacances, però la fi s’ho valia. En Dani Planàs, company del partit Demòcrates de Catalunya, ens havia proposat una excursió amb la seva família per conèixer els volcans de la Garrotxa. A mi i a l’Arnau ens feia especial il·lusió, jo perquè malgrat que he arribat als 40, no els havia vist mai i l’Arnau perquè li havien recomanat a l’escola, després de dir que anava a passar uns dies a prop d’Olot durant les vacances.

El cas és que Olot estava ple de gom a gom perquè avui dilluns fan mercat setmanal. Dilluns passat ens va dir l’Ignasi que ell hi anava a buscar els tomàquets, crec, i que la gent d’Olot hi anava molt d’hora a comprar. Doncs avui se’ls hi havien enganxat els llençols perquè a dos quarts d’onze la plaça estava “abarrotá”, com deien aquells.
L’excursió comença en un parking que sembla un àrea de servei. Després enfiles un camí que et sembla que dugui a dues masies. Una vegada passades, el camí es fa més costerut i relliscós, de fet, més d’un ha reposat el cul a terra sense voler-ho.
La vegetació és tan frondosa quan entres a la fageda que sembla que siguis en un altre lloc. No ho sé. A la selva negra, a Irlanda... I llavors he sigut conscient que potser en comptes de sortir tan fora, potser hauríem de fer més país. He repassat mentalment, mentre pujava pas a pas el camí infestat de fulles grogues, els llocs que em manquen per veure de Catalunya i que em faria gràcia... el delta de l’Ebre des de terra (per mar ja l’he vist), la Vall fosca, el mercat de Calaf...
A mig camí hem pogut veure un allotjament de Turisme Rural que ha resultat ser d’un parent d’en Jordi, un altre Demòcrata que s’ha afegit a la trobada després de dinar amb la seva mare Maria. Avui era el seu sant. No hi hem pogut entrar però quan hem arribat al vell mig del cràter l’hem vist en tot el seu esplendor i ens hem preguntat com es deu veure el paisatge des de la casa estant.

Una vegada al mig, just a l’ermita de Santa Margarida (en olotí, Margarita) hem pogut observar com al nostre voltant s’aixecava la vegetació i et feia sentir com en mig d’un plat de crema de verdures. (Per cert, hi havia una Pokeparada)

El sol apretava de valent. Ens hem fet la foto de rigor i hem decidit anar passant fins la propera visita, no sense saludar a uns fans del Xavi. De veritat és que per recòndit que sigui el paratge, sempre hi ha algú o altra que segueix La segona hora. I com diu el Xavi, gràcies i que no ho deixin de fer mai perquè sinó malament rai.

Com que encara era prou d’hora per anar a dinar hem fet temps visitant un altre volcà, el Croscat. Aquest tot i no ser tan espectacular et permet veure com és per dins un volcà. També té un accés molt agradable de passeig envoltats d’un paisatge meravellós i amb moreres i moreres al voltant del camí que han fet les delícies de la Queralt, l’Arnau d’en Dani i l’Arnau i la Martina nostres.

Visitats els volcans hem anat a dinar en un càmping que ha permès banyar-se i jugar als nens, mentre nosaltres, els grans, canviàvem el món. I probablement hi havia molt a canviar, perquè la sobretaula ha durat fins les 9 del vespre. Política, país, gent i el nostre partit han estat els temes centrals. I és que els Demòcrates de Catalunya som apassionats de la política i d’allò pel què treballem. Autèntics Demòcrates.


PD: Gràcies Dani Planàs i Adriana per haver-nos fet de guies i per aquenta jornada taaan xulaaa. Encantats autèntics. Volcànics!  


14/8/16

Merilanding al Collsacabra dia 8 i 9... feina i salut!º

Amor, dinero y salud... deia la cançó que era el més important a la vida. Doncs aquests dos últim dies han servit per adonar-me que en realitat l’amor no és res sense salut i la salut sense diners és més precària.

El dia d’ahir va començar a Tavertet. Allà hi havia qui ens esperava, l’equip de La Segona Hora. Una trobada estiuenca que permet viure’ns sense pressions, amb el cor obert i amb amistat. Això és quelcom difícil de trobar entre amics, però encara ho és més amb els caps. Per això envejo el que Jair, Quim i Xavi han aconseguit aquests 17 anys  junts. No cansar-se els uns dels altres, per exemple.
Un banyet a la piscineta, agafar gana i barbacoa. I jo vaig afegir-hi migdiada passada de voltes. Una migdiada que quan aconsegueixes fer-la et fa sentir fatal. Bé, tu estàs de conya, però el teu “pepito grillo” particular et diu que allò no ha estat el correcte. 
Així que el dia es va acabar més ràpid del normal.

Avui, en canvi, el diumenge permet tornar a centrar-se amb la rutina. Hem anat a missa i  ens n’hem anat a Figueres. No a visitar el museu Dalí, sinó a la meva mare a qui la salut no l’acompanya en els últims temps. Tampoc s’ha cuidat, val a dir, però ara que la veus feta un pollet, no et queda ànim per retreure res. Ningú és perfecte. Quan l’he vist a l’Hospital amb la mascareta d’oxigen m’ha fet llastimeta, la veritat. I tot i que en aquell moment només em venia al cap dir-li quan absurd era la situació que es trobava, només m’han sortit paraules de comprensió i estima. Crec que en el fons és l’únic i el millor que puc fer.
Alhora de dinar hem anat a un “antro” prop de l’hospital que ha resultat ser espectacular, tret de la síndria en mal estat, tot estava BONISSIM.
Al cap d’una estona ens hem retrobat amb el Carles i els nens. Mha fet il·lusió veure’ls i he sentit nostàlgia d’estius passats que passàvem bastant plegats. Ens hem posat al dia i això crec que ha animat a la mare. Al final del dia havia arribat a 94 de saturació d’oxigen en sang.
Tornant sabíem que teníem una cita pendent amb la Nuni i el Miquel que havien organitzat un concurs de pintxos. Però finalment ho hem posposat. Estàvem cansats, arribàvem tard i no teníem res per sopar, per això la Nuni ha decidit fer-nos uns MACARRONS boníssims ( he de dir que eren obra del Miquel i en Lluís), una amanida i hem acabat el dia amb un gin tònic que m’ha sentat d’escàndol.

Demà més, que no sé si sol. Ens espera una excursió a OLOT amb Demòcrates de Catalunya que ens portaran a visitar la terra dels volcans.