7/8/15

5è dia de vacances: UN CLÀSSIC



       
Avui només llevar-nos ja hem canviat els plans. Els nens no han fet deures al matí perquè hem decidit sortir a fer una excursioneta a peu. I sí, Ingrid, ens vàrem comprar els pals, o sigui que hem fet Nòrdic Walking. Caminar amb pals permet fer treball cardiovascular i hem suat com unes truges. Potser les 10 del matí ja era un pèl tard perquè el sol escalfava massa.
El silenci del lloc es contraposava amb el cant incessant dels grills que acompanyaven les nostres passes cada vegada més arrossega
des.  El paisatge de l’Empordà és càlid i és infinit. Els camps s’entrecreuen obligant-los a canviar de color. Del verd roure al groc palla. Avui els núvols no ens seguien, així que a cada revolt que ens regalava una ombra l’agraíem com si fos aigua fresca (que no dúiem). La Martina ha anat remugant tota l’excursió amb l’excusa que les seves cames (són les més atlètiques de casa) encara no estaven prou despertes. Nosaltres hem rigut però sense esclat. Estàvem massa concentrats en no perdre el ritme un dos, un dos.
A les 11h ja érem a casa, hem estès una rentadora (coses inevitables de les vacances familiars) i hem enfilat cap a la platja. Quan buscàvem aparcament hem saludat uns amics d’aquells que quasi no recordes com els vas fer. Que sempre són aquí i sempre els veus per aquí. De l’Armentera. Anaven acompanyats dels seus fills. En veure’ls, els meus m’han demanat si a l’hora de plantar l’ombrel·la podíem atansar-nos-hi. Jo crec que de tants dies amb els pares, els meus nens necessiten altres nens amb qui jugar. Així que sense esforç ens hem assegut a la vora d’ells. Els hem saludat i hem aconseguit recordar alguna anècdota d’infantesa mentre ajudàvem a que es coneguessin els menuts. Als 5 minuts hem deixat de tenir nens. Ja eren una colla. Ha estat una trobada agradable. Suposo que en el fons el que m’agrada d’aquesta terra és la seva gent. Gent que em coneix i em saluda i em fa sentir com a casa, com una més encara que aquí sóc xava.
Hem dinat tard, és clar, però com que ens hem firat uns préssecs dels bons hem fet passar la gana menjant la fruita abans de dinar.
Una migdiadeta d’aquelles que costen per la calor i sant tornem-hi amb els deures. Avui, ja els han començat a fer sols. Mentre fregava els plats m’anaven fent preguntes i  jo els les responia intentant no perdre la paciència.

En acabat hem gaudit del no res. No hem fet res concret. Hem gaudit de la família i de la fresca. La Martina i l’Arnau ens feien actuacions. Jo m’he fet la manicura (ara sí que sembla que sóc de vacances) i hem rigut, hem cantat, hem ballat i he gaudit dels meus fills. En moments així te n’adones que moltes vegades els tens però no ets capaç de dedicar-los el temps que ells necessiten, reclamen. Avui estaven contents.
Així que sembla que les vacances s’han apoderat de mi. Ara sí que començo a percebre-les com a tal. Potser necessitava un dia com avui, un clàssic dia de vacances.

PD: Avui comencen les festes de Vilamacolum, així que escric el Merilanding sabent que el dia no s’ha acabat ben bé, però us prometo que us explicaré com hem viscut la primera festa major de l’estiu.  

6/8/15

4rt dia de vacances: IMPERDIBLES



I ha tornat a passar. Tornem a veure’ns un any més tard i sembla que no hagi passat res en els últims 364 dies. Res a canviat i sents que ahir els vas veure. Acompanyant els nens o fent un cafè ràpid al Gufo. I malgrat la distància, posa-hi dos escoles més enllà, seguim essent amics. No sé massa com es jutja si una amistat és o no bona. Però ells ens fan sentir a gust, simplement, encara que no sempre és simple. Per això quan ahir en Michael ens va trucar ens va fer molta il·lusió. Avui hem anat a veure’ls al seu apartament de l’Escala. Des de casa dels Corell Ubach es pot veure el port i els vaixells que ell anhela navegar. Els mateixos vaixells que ella tem pels marejos que pateix només posar-hi un peu. Però la piscina els uneix i ens ha unit a tots. La calor apretava de valent i l’aigua procurava refrescar-nos, però a estones, ni així.
Els nens s’ho han passat molt bé i han gaudit de la seva amistat que, encara que és d’any en any, guarda una tendresa difícil d’explicar. És bonic veure com estima un nen. Què fa, com mira, què diu, com actua... és diferent a com estimem els adults. Ells són transparents i no amaguen desig, només estimen i gaudeixen del moment. I riuen i es diuen confidències i mengen xuxes d’amagat i canten i ballen i ens ensenyen una coreografia quasi improvisada amb una mescla d’orgull i vergonya i s’enfilen l’un sobre a l’altre a la piscina com si fossin castellers... i es diuen adéu amb les galtes vermelles i sense fer-se petons, és clar, però es miren amb complicitat i amb ganes de més.  


Cansats de tant entrar i sortir de l’aigua hem anat cap el centre de l’Escala. A les 20:15 tancava el servei de préstec a la biblioteca i tenia encarregat la meva última adquisició novel·lesca, Memòria d’uns ulls pintats de Lluís Llach. El trànsit ens ha fet arribar quasi tard però he saltat del cotxe i he corregut per la plaça com si dins de la biblioteca hi regalessin alguna cosa. De fet, sí que en regalen. Regalen records, històries, contes i imaginació. No és poc.
En Xavi ha donat voltes i més voltes i més voltes amb el cotxe, fins que jo ja sortia amb el tresor sota el braç. M’ha carregat de nou i després de més voltes i molt de cansament hem decidit no anar a veure les havaneres. No teníem cos per a res més que anar a casa, sopar a quarts de 22h i asseure’ns a veure la televisió esperant agafar la son.
Avui he sentit que estava de vacances. Gràcies Michael, Natàlia, Clàudia i Carla.
PD: La Dolça és una gata domèstica i tranquil·la. En MacGyver és un gat inquiet, dòcil i molt curiós. Ara a la tarda ha sortit a fer el vol i encara no ha tornat, no crec que canviï asfalt per sofà. Tornarà.

5/8/15

3er dia de vacances: IRREVERSIBLE



Estic escrivint el 3er dia de vacances, estirada en l’hamaca, a la terrassa, contemplant les estrelles i compartint un gin tònic amb en Xavi. Costa de refrescar. Només hem aconseguit mantenir una temperatura adequada per sobreviure en remull. I això que a l’Empordà, a les nits, com a mínim, sempre refresca. Ens acabem de menjar els nostres trofeus a la brasa. Increïbles. I tot sembla indicar que hem normalitzat una mica l’horari. Ens hem posat a taula a sopar a dos d’onze, una hora més aviat que ahir. I això que hem anat a l’Escala a veure a la família, que treballen com a burros, sobretot a l’estiu. Però és el que té dedicar-se al turisme.
Fins les 18:30 hem estat a la piscina i la veritat és que ha estat un autèntic dia de vacances. No vull dir que els altres no ho hagin estat però avui ha estat relaxat, amb un punt d’avorriment sa que dóna la veritable sensació de descans. M’he banyat fins que la pell m’ha demanat sortir de l’aigua. Els que em coneixen saben que jo sóc bastant de secar i fins que no tinc molta calor no em decideixo a posar ni la punta del dit gros del peu esquerra a l’aigua. Imagineu-vos la calor.
Mentre era allà, assecant-me panxa enlaire he gaudit del cel. Semblava que estàvem dins d’un núvol de cotó, d’aquells que es mengen. L’aire no els feia moure i això ens deixava respirar de la cremor del sol d’estiu. Sentia les converses dels veïns. Una es queixava del seu marit i de les poques ganes que té de sortir, però essent camioner, ja s’entén. L’altre li parlava de la seva filla Queralt que es vol casar amb no sé qui. Dues dones que no sabien que l’única que les escoltava esta asseguda hamaca enllà. Jo.
Els nens han avançat la feina per anar a la piscina i s’han aixecat més aviat amb la promesa que si acabaven abans de les 11h hi podríem anar. M’han deixat dormir i ha estat en Xavi qui els ha fet pencar de valent. Quan m’he llevat, hem esmorzat i mentre acabaven les pàgines pertinents de deures, he aconseguit fer el meu primer gaspatxo de la temporada. Com que els tomàquets no eren molt madurs hi he afegit síndria. Però encara no ens l’hem menjat.
Els gats miolen, surten i entren. S’estiren i es cuiden. Es llepen i cerquen papallones i mosques. La terrassa els entusiasme però a les hores del sol busquen la frescor de la rajola per arraulir-se i dormir. Ells saben que estan de vacances. Jo, encara no.