Després de tants dies de sol hem agraït un dia tèrbol. Primer perquè ens ha permès llevar-nos quan hem acabat la son (sobre les 11h) i després per gaudir de l’avorriment. Les vacances també son per avorrir-se.
Així que hem fet un autèntic dia d’slowlife. Hem fet elscdeures relaxadament, hem llegit relaxadament, ens hem pintat les ungles amb la Martina (no cal que us ensenyi el resultat), hem anat a dinar a Can Parera sense pressa, hem seguit amb els deures que ahir no vam fer i hem anat a l’Armentera.
En Carles m’ha deixat la bici per
anar a comprar vi i postres. Ha estat començar a gaudir del pedalar quan unes gotes grosses m’han esquitxat les ulleres. Un vestit curt per anar en bici, no és el millor complement, segur. Sort que la pluja ha fet desistir de sortir a la gent de casa, perquè curta i mullada hagués despertat passions huahuahua.
Seguint amb l’slowlife hem anat a passejar, he provat un cotxe híbrid (flipant) i hem fet sardines a la brasa.
Família del merilanding, això és l’estiu. Una manera de viure diferent, sense pressa. Això relaxa!