7/2/14

Res serà com abans

El temps es quelcom que sense adonar-nos ens porta i ens treu el millor. Imparable i sense escrúpols es manifesta amb contundència. No té pietat de la felicitat, del bo i millor de la vida. Passa i s'endú el que estimes, el que sents, el que anheles, però també el que odies, el que et fa patir, el que et provoca tristesa...

I els segons es marquen amb una cadència constant que gairebé fa entrar la son i ens adormim al seu compàs. El seu tic tac s'entona com una cançó de bressol.  Ben adormits, deixem de sentir-lo, inconscients vivim sense sentir.

I en un moment el temps s'atura per colpejar-nos, per despertar-nos i fer-nos saber que tot el que passa té una sola oportunitat, la de reviure'l en els records. Quan més compartit, el temps, més oportunitats té de tornar i tornar i fer-nos reviure el millor, el què volem, el què sentim...

En la seva crueltat, el temps amaga una virtut, fa desaparèixer tot allò que odiem, ens fa patir, ens provoca tristesa o malestar..

Avui es un dia per pensar en el temps, en allò que passa, el millor i el pitjor, amb l'única il·lusió que un dia la ràbia, la tristesa i el malestar que sento avui un dia s'esfumaran per deixar una tic tac que ressonarà com la teva rialla. Espera'm allà on siguis, que un dia vindrem.
Fins ara Tati.