12/8/16

Merilanding al Collsacabra dia 7...swing!

El dia, sense visites, començava amb la tranquil·litat que es respira en aquest indret rodejat de cingleres. Hem esmorzat i hem deixat que els nens es despertessin més tard. La Dolça i el MacGyver ens miolaven per sortir al pati i així que hem obert la porta han sortit com fugint del mateix dimoni. Al cap d‘una estona hem tornat amb els deures. Avui millor.  Al cap d’una estona, ja hem sentit els primers copets a la finestra. La casa on estem, dóna a la plaça de l’església. És una planta baixa i no tenim timbre que funcioni, això vol dir que les visites han de picar el vidre perquè ens n’assabentem. Era l’Abril, l’Alba, en Ton i l’Aniol que venien a buscar a l’Arnau i a la Martina per anar a fer cabanes al costat del riu, seguint el camí dels enamorats. Un camí que, de veritat, enamora. Us el recomano a la tardor, però sempre és una meravella fer-lo.  Això ha servit per afanyar-se a acabar els deures. Amb un tres i no res ja estaven i han anat a trobar-los. I ens han deixat sols a casa fins el migdia.
Hem sortit a passejar. Què estrany em resulta passar unes vacances sense mar. Hem fet una volteta i m’he adonat que ja estic plenament aclimatada als 1000 metres d’alçada. El sol era calent però la fresca també es deixava sentir. Una combinació molt agradable a la pell.

Seguint amb les festes inacabables de Cantonigròs quan encara quedaven 30 minuts pel concurs de macarrons (de la iaia) hem decidit presentar-nos-hi. Bé de fet, s’hi ha presentat en Xavi, jo he fet de pinxe. La nostra recepta podríem dir que ha estat un exercici d’improvisació que ha sorgit del record d’uns macarrons dolços que en Xavi menjava de petit, i de la cuina de l’aprofitament que hem après de l’Ada Perellada. Els macarrons fets amb tomàquet i préssec caramel·litzat no han obtingut el primer lloc, però no han deixat a ningú indiferent. Després d’un tast accidentat on tots els macarrons de tots els participants han anat per terra, ha guanyat una recepta tradicional. Té tot el sentit del món a jutjar pel nom del concurs: Concurs de Macarrons de la iaia.



Alhora de dinar tampoc hem tingut nens que han anat convidats a casa de la Laia i l’Ignasi. Així que una amanideta i tips amb els macarrons que hem tastat hem fet una migdiadeta bona.

A les 19h era el curs de swing que feien perquè la gent aprengués quatre passes bàsiques i no fer el ridícul espantós aquesta nit, durant l’orquestra de swing que visitava el poble. M’ha semblat molt bona pensada per part de l’organització de la festa que hagin unit activitat amb concert. Ha estat molt divertit tornar a ballar amb en Xavi. I després de molt insistir no s'hi ha pogut negar. Avui ballaríem sí o sí  swing. Ens ho hem passat molt bé i hem suat, o sigui que exercici també n’hem fet.
 
He tornat a casa, hem sopat i hem fet temps per anar a l’envelat a posar en pràctica la nostra destresa de peus.  Com que hem hagut d’esperar més de ¾ d’hora que comencessin (la puntualitat no és tret característic de la zona), els nens han quedat adormits a la taula. Així que ha començat, hem fet 3 balls. Hem estat conscients que encara ens queda entrenament a fer i hem marxat. Demà tornem a Tavertet, s’hi preveu Festa Grossa i moltes visites.






11/8/16

Merilanding al Collsacabra dia 6...vuit!

Si ahir el dia va acabar amb una excursió, avui el dia ha començat amb una festa. A les 9 del matí ja érem tots dempeus. Com que l’avi ha estat el primer en llevar-se ha anat a buscar esmorzar. Tots hem pogut menjar croissants. Els uns els han sucat amb el cafè amb llet, d’altres l’han obert i s’hi ha posat pernil, i d’altres l’han saborejat amb els ulls tancats. Com si fos el més bo del món en aquell moment precís.
Una vegada esmorzats, la Martina m’ha demanat si podia anar-se’n a comprar xuxes amb els dinerets que tenia. Avui no li podia dir que no. Avui era el seu cumple. Ha agafat la bicicleta i avall que fa baixada. Si us he de dir, la Martina ha resumit molt bé el dia amb una frase que li ha dit a la tieta Mònica quan l’ha trucada: Avui he sortit, he entrat, he sortit i he entrar i així tot el dia! – Això és Cantonigròs i sobretot quan són festes.

A mig matí hem tret les taules i les hem parades a sota el til·ler. Per fer una mica de festa, hem fet un gran dinar. L’avi ens convidava a dinar però com que coincidia amb la visita de l’Horàcio i la Teté (amb l’Elena), hem decidit convidar també a la Nuni i els nens i demanar a l’Ignasi que ens fes un d’aquells arrossos de cabreter, amb salsitxa i calamar a la llauna i força verduretes. La Nuni s’encarregava del pastís i n’ha portat dos que eren deliciosos. De fet, tant la Teté com la Nuni en saben un pou de cuinar i la sobretaula ha esdevingut un màster en postres per quedar bé sense gaire esforç... quin parell.
 
Quan hem acabat de dinar hem tret el pastís de seguida perquè és clar, els nens ja tornaven a tenir ganes de voltar i tornar a tirar-se amb tirolina. (Jo crec que en 6 dies la Martina es deu haver tirat unes 200 vegades, pel cap baix). L’Aniol, el fill de l’Ignasi, també ha vingut a fer pastís i es llepava els dits dient: és tan bo!

Està clar que el dia anava de pastissos. Al poble, avui, en feien un concurs. Tots aquells qui ho volien podien portar-ne un. L’Arnau i l’Aniol m’han demanat si hi podien participar amb el trosset que ha quedat d’un dels pastissos de la Nuni... M’han fet una llastimeta... que els he dit que vale, però que havien de tapar el voltant amb nocilla... com a mínim una mica de participació en l’elaboració.

Després d’una hora l’Arnau ha tornat amb la boca plena i dient que no havien guanyat. En fi, no semblava gaire sorprès.

Totes les visites han marxat d’una revolada i la fresca bona a tornar a cobrir els carrers d’aquest indret del Collsacabra. Amb la Nuni i els nens hem donat la benvinguda al Miquel, que comença vacances, amb una truiteta (feta amb els ous de les nostres gallines) de patates que ha fet en Xavi (és un artista de la truita de patates, us ho dic de veritat). Després de sopar hem anat fins l’envelat on hem pogut gaudir de l’actuació de la mitja part de la quina, preparada pels nens del poble. Ha estat molt bé, com el dia.



   

Merilanding al Collsacabra dia 5... festa?


El dia començava diferent. La pluja de la nit havia refrescat tan l’ambient que ens hem quedat sense pujar a Tavertet a la piscina. Això i el fet que avui rebíem les primeres visites a Cantonigròs ja pronosticaven un dia diferent als que havíem viscut fins llavors.
Els avis s’han deixat caure després d’un viatges pel bàltic i quan han arribat han dit que per aquella zona tan septentrional feia la mateixa temperatura que al poble! Ves quines coses. Com que estaven cansats de tant caminar hem posposat les diferents activitats per quedar-nos gaudint de la fresca bona. A les 12 havia de començar la festa de l’aigua pels petits. Però aquí, a Cantoni, la puntualitat no és un valor tingut en compte (com a mínim durant les festes). Hem sortit a veure les petits i sorpresa, el nombre de nens s’ha multiplicat per 5. No sé d’on han sortit tants nens que jugaven amunt i avall a tirar-se aigua tintada de colors. Però n’eren prop d’un centenar. L’Arnau i la Martina xalaven de valent. I m’ha fet feliç saber que he trobat un lloc on els nens poden córrer tranquils com quan jo era petita a l’Armentera.
Hem fet barbacoa per dinar i això vol dir dinar a les 16h, fet que ens ha servit per anar a visitar el poble (el carrer major, gairebé l’únic carrer de Cantonigròs) amb els avis.
Després de dinar, organitzaven el taller d’estels i l’Arnau i la Martina van marxar cap a l’envalat perquè pintava pluja i van canviar el lloc de trobada. Al cap d’una estona llarga, vam anar a veure com anava i els nens ja sortien amb els seus estels a la mà. Com que estàvem al parc de la tirolina, vam aprofitar per tirar-nos-hi tots plegats.
Al vespre feien una excursió nocturna pel bosc i per veure la pluja d’estels de Sant Llorenç. Convençuts pel bon pronòstic de la caminada que ens van fer l’Alba i la Laia vam decidir anar-hi mentre els avis gaudien de la victòria del Barça en el trofeu Joan Gamper.
No us podeu imaginar com n’és de bonic veure el cel sense cap rastre de contaminació lumínica. Era immens i espectacular. Sense cap mena de dubte, tot i ser una excursió, per a mi, duríssima, em va encantar. Vaig disfrutar molt d’una cosa que no havia fet mai de la vida, passejar pel bosc sense veure’m els peus i seguint el fil de les llums dels lots que alguns portaven.
Derrotats i força cansats arribàvem a casa. Els avis ja dormien i en prou feines vaig ser capaç de posar-me el pijama. L’endemà la Martina en feia 8 i estava segura que el dia seria llarg. Llarg, però no tant com el dia que va néixer.

Estic contenta de tenir la Martina, em dóna molta vida i és una persona de qui aprendre a viure la vida.