De vegades em sento extraterrestre. Noto com la gent camina amb un pas continuat, seguint un compàs sord que no se sent però s'escolta. El bateg és per inèrcia i ens compadim de nosaltres mateixos amb un argument general i de vegades, absurd. Sí, és cert, no ens ha tocat un temps fàcil de viure. Hem hagut de recular i aprendre a veure la realitat des de la perspectiva correcte, encara que no ens agradés. Sí, tot això és cert. Però també ho és que la falta d'empenta mou el món. El nostre mon. N'hi ha d'altres que penquen més. Tinc la sensació que hem confós l'estat del benestar amb tenir un os a l'esquena o amb que només tenim drets i no deures. Podem fer-hi més? La resposta és que sí.
No sé si és mandra, por o inseguretat, però em nego a creure que no puc fer res per millorar la meva realitat i la dels què m'envolten. Em nego a creure que no puc deixar un món millor pels meus fills i em nego a sentir més frases com: són temps difícils o és que ara amb la crisi o és que no hi ha feina...
Per sortir del pou primer has de tocar el fons per poder agafar empenta. Una vegada fet això, només queda nadar cap a munt o simplement flotar.
Tot depén de l'ambició de sortir-ne!
No sé si és mandra, por o inseguretat, però em nego a creure que no puc fer res per millorar la meva realitat i la dels què m'envolten. Em nego a creure que no puc deixar un món millor pels meus fills i em nego a sentir més frases com: són temps difícils o és que ara amb la crisi o és que no hi ha feina...
Per sortir del pou primer has de tocar el fons per poder agafar empenta. Una vegada fet això, només queda nadar cap a munt o simplement flotar.
Tot depén de l'ambició de sortir-ne!
