21/2/13

La paradoxa de la veritat

Perseguim la veritat fins a zones obscures. Busquem, forcem, manipulem i el que faci falta perquè vegi la llum. Tinc la sensació que la veritat, avui dia, és una cosa que lluny d'alliberar es comporta com una camisa que ens ve estreta. Per neta, blanca, nova o planxada que estigui ens tiren les mànigues quan movem els braços. Perquè tot allò que és veritat és un simple punt de vista, difícil de ser copsat en la seva dimensió correcta i amb l'enverinament de causar, en la seva transmissió, adeptes que la creuen religiosament. D'una conversa només som capaços de recordar fins un 70% si estem predisposats a fer-ho.

La veritat moguda, ara ja parcial, arrossega opinions i la massa que cercant la comoditat, espera que simplificant la complexitat la veritat es converteixi en fàcil d'entendre, més lleugera. És llavors quan la veritat es convertirà, irremeiablement en una mentida. 
Estarem donant massa importància a la veritat? No digueu mentida!