Fa 5 anys que hi dono voltes i
encara no he trobat una resposta que em satisfaci. Què porta a una persona a
fer patir a una altra? Què sent? Què pensa que passarà? O, què no pensa? O, és
simplement una satisfacció personal? O, es una demostració social de la pròpia
força?
No ho sé.
Perquè es produeixi una
situació de bullying és necessari que els astres es conjurin. Encara que no ho sembli per les estadístiques (1 de 4 nens a l'escola ho pateix)... Necessitem una situació concreta,
un estat d’ànim concret, una persona que necessita imposar-se a una altra i una
persona que en sentir-se imposada, pateix i no és capaç de combatre el seu
patiment. També necessitem uns espectadors impassibles (o no) que no han pagat
ni entrada ni crispetes per veure l’espectacle. Finalment podríem posar un
entorn (escolar, laboral, familiar o amagat) i una reiteració en el temps.
Sense que aquests elements no s’alineïn
és poc probable que parlem de bullying, però encara i així... per què?
A mi no m’agraden les etiquetes
perquè simplifiquen les coses que difícilment es poden simplificar i, a més a
més, em semblen injustes –sempre hi ha qui s’ensaca on no hauria de ser-hi-, però
el que està clar és que per una banda sembla que hi ha gent amb menys empatia
per comprendre el mal en els altres i gent menys capaç de defensar la seva pròpia voluntat. Sense oblidar que hi ha gent menys capaç d’entendre que allò que veu no és una peli de sèrie b de dissabte
a la tarda.
Sense cap mena de dubte, després
de donar-li moltes voltes, crec que l’única cosa que sé és que el bullying és
una conseqüència exacte de l’augment de la nostra visió individualista de la
societat. Allò de “vaya yo caliente...” perquè és això el que ens fa incapaços
de sentir pels altres i a la vegada malinterpretar la pròpia voluntat. Per tant, per
combatre aquesta xacra és necessari que comencem a examinar les conductes
pròpies (adults i nens) i a comprendre que la diferència no només és l'evident,
sinó el necessari. L’ésser humà ha de ser capaç no només de viure sinó de
conviure i això passa per seguir unes normes, aplicar-les i a acceptar la
diferència com a part necessària per a fer funcionar la societat.
Si no aconseguim fer aquest
exercici, serem els únics animals que s’extingiran per no comprendre que
formaven part d’una única espècie, la "racional".
