Si em coneixeu una miqueta sabreu que de tant en tant em deixo caure per la televisió. El format poc importa, el veritable motiu: guanyar unes peles mentre subratllo el meu ego.
Tot va començar quan amb 10 anys la meva classe va ser seleccionada per anar a un concurs televisiu. Aleshores es va decidir a dit que havia d'anar en representació nostra el més intel·ligent de tots, el Marc Ramon. Ell era capaç de delectar-nos amb la lliçó de la poma, recitant-la sense descuidar-se ni una coma. Jo vaig protestar. Intuïa el que ara sé: a la televisió no sempre importa el què saps o ets capaç de saber. El control de les emocions i el divertimento són qüestions cap-dalts!
El cas és que el meu company Marc hi va anar, però va perdre tot i el seu cervell fora del normal! Allò em va provocar una frustració immensa. Jo volia anar-hi. Volia ser la representant de la meva classe! Sabia que era capaç de guanyar i representar la meva classe com ningú. Fent un paral·lisme amb la meva altra passió, el futbol, és com quan piten una falta i sents per dins que l'has de xutar tu, encara que no siguis el millor xutador. Però saps que la teva confiança no t'enganya i que si et deixen faràs un gol i els deixaràs amb la boca oberta.
Allò va fer una ferida en mi que no sabia que tenia, fins que un dia, vaig decidir anar a concursar per mi mateixa, en representació pròpia. I la cosa no va anar tan bé com esperava. Em van agafar i vaig anar fins a Madrid. Vaig perdre el vol, me'n van pagar un altre. Em vaig predisposar, com sempre, a tot i vaig sortir escaldada amb els "insults" pactats del "Rival más dèbil" i sense ni un duro.
Però l'experiència va ser taaaan xula, que des de llavors sento, de tant en tant, dins meu una veueta que em diu que ja toca. Que és l'hora de tornar-ho a intentar i que si m'enduc alguna cosa, potser tornarem a tenir unes bones vacances. I guiada per aquesta veueta espero que em cridin, aquesta vegada el concurs és de coneixements. Potser en unes setmanes em veieu a la pantalla, escarxofats davant la televisió, una noia menuda que s'ho passa bé, controla els sentiments i les emocions, i dóna joc a l'Ahora Caigo. Espero no caure gaire avall!
Concursos
El Rival más débil
Al Pie de la Letra
El Gran Dictat
La Partida de TV3
