15/3/12

I PER NOMÉS...

Fa dies que hi dono voltes. Alguna cosa ha passat en el nostre voltant que ens ha fet canviar. Fa uns anys , no sé si 3 o 4 (tenir fills et fa perdre la noció del temps) existia L'estranya tendència d'acompanyar qualsevol comentari sobre les compres de moda, fet amb la boca ben plena, amb un  quaant ens havia costat! 
Quan més expressiu eres, millor; menys a l'abast dels altres estava. 
Quan algú ni tant sols et comentava el preu, la cosa estava realment difícil. Quan no es feia cap comentari, tenies per segur que la cosa era inassumible per la classe mitja, o sigui la meva (parlo en passat, en present no ho tinc tant clar). 
El cas és que d'un temps ençà, la gent ja no compra clamant al cel que ha estat una estafa (però que què bé ens fa sentir pensar que només uns quants poden ser estafats), ara la gent entorna una cantarella agradable, xiuxiuejada (no fos cas que els altres se n'adonessin) amb un punt entre prudència i zel. I només m'ha costat... o ¿quan pagaries per això?. Amb uns ulls com a plats confessen el seu descobriment esperant sorprendre la persona que capficada en com pagarà les escoles aquest mes fa molt més temps que va fer aquest descobriment. Però llavors, fa 4 anys, la gent era d'una altra manera. Com dirien els japonesos hem fet un kiki.