6 SETMANES SENSE FUM + 2 SENSE COTXE= 3 Kg. DE MÉS

Estic desesperada. He aconseguit deixar de fumar sí, però el pes augmenta malgrat els meus esforços per frenar-lo. 3 quilos més en 6 setmanes i això que he incorporat exercici a la meva vida quotidiana, he abandonat el cotxe, m'atipo a base d'amanides, vigilo amb lupa l'estrenyiment i bec molta aigua... no sé que més puc fer!!!!
Ostres em va costar molt perdre els 22 quilos que em sobraven i ara em sento indignada (bé, ara això és bastant comú). És injust fer tot aquest esforç per voler aconseguir una vida saludable i el què guanyo per un costat ho perdo per l'altre.... aix!
Aquest matí quan he vist el meu pes a la bàscula se m'ha encongit el cor, però el pitjor és que ara no puc tornar a fumar perquè segur que mantindria el sobrepes i tornaria a agafar el mal hàbit... i la despesa que representa en euros, també.
I de camí a l'escola dels nens, pujada a la bicicleta per incrementar la despesa calòrica i amb la mala llet que suposa un dilluns així... he trobat un àngel que m'ha dit: no pateixis, quan deixes de fumar augmentes de pes però després s'atura... i tot torna a la normalitat.

Sort, que això ha passat just abans de passar per davant de l'estanc, sino ara m'estaria fumant un puret deliciosament mentre us explico com m'ha canviat la vida deixar de fumar. 



   

UNA COSA PORTA A L’ALTRE...

La decisió s’estava gestant ja fa uns mesos. Un dia vaig veure el meu fill fent mimetisme amb un palet de pa com si fos una cigarreta. La imatge em va provocar nàusees. Potser no seria el millor exemple pel meu fill si de gran no vull que fumi, em vaig dir. I la cosa va anar així. Ara feia 2 anys que havia reconvertit la meva figura de grassa simpàtica, en una de noia corrent (bé, una mica més baixeta que la resta, però en fi...) i el manteniment ja formava part del meu hàbit alimentari. Ja no havia de patir. Ara, al deixar de fumar no m’engreixaria els deu quilos de la vegada passada.

23 dies més tard. Començo a notar com se m’eixamplen les cuixes, torna a brotar la panxa i les pelleringues dels braços es fan més evidents. Pujo a la bàscula cada dia i la cosa no promet. 1,5 de més que no baixen ni a còpia d’amanides solitàries per sopar.

La roba encara la puc portar, però no sé si al hivern la cosa anirà a més. NO M’HO PUC PERMETRE.

Si menjant el mateix augmento de pes, he d’aconseguir gastar més... les mates, són les mates.

Si fins aquí heu arribat a la meva conclusió... entendreu que en la meva vida hi hagi un nou concepte temporal que implica un nou hàbit:

Resumint els 23 DIES SENSE FUM = 2 DIES SENSE COTXE:

• Encara em fumaria un puret... sobretot després de sopar
• He de menjar a l’hora.... no hi ha manera d’enganyar la gana. Ara no!
• Després d’una bona caminada de bon matí, es treballa millor
• L’aspecte de la meva pell ha millorat
• I no em canso com abans, la qual cosa vol dir que els meus pulmons també han millorat
• el meu fill encara em recorda amb cigarreta. Suposo que això vol temps.