El dia, sense visites, començava amb la tranquil·litat
que es respira en aquest indret rodejat de cingleres. Hem esmorzat i hem deixat
que els nens es despertessin més tard. La Dolça i el MacGyver ens miolaven per
sortir al pati i així que hem obert la porta han sortit com fugint del mateix
dimoni. Al cap d‘una estona hem tornat amb els deures. Avui millor. Al cap d’una estona, ja hem sentit els primers
copets a la finestra. La casa on estem, dóna a la plaça de l’església. És una
planta baixa i no tenim timbre que funcioni, això vol dir que les visites han
de picar el vidre perquè ens n’assabentem. Era l’Abril, l’Alba, en Ton i l’Aniol
que venien a buscar a l’Arnau i a la Martina per anar a fer cabanes al costat
del riu, seguint el camí dels enamorats. Un camí que, de veritat, enamora. Us
el recomano a la tardor, però sempre és una meravella fer-lo. Això ha servit per afanyar-se a acabar els
deures. Amb un tres i no res ja estaven i han anat a trobar-los. I ens han
deixat sols a casa fins el migdia.
Hem sortit a passejar. Què estrany em resulta
passar unes vacances sense mar. Hem fet una volteta i m’he adonat que ja estic
plenament aclimatada als 1000 metres d’alçada. El sol era calent però la fresca
també es deixava sentir. Una combinació molt agradable a la pell.
Seguint amb les festes inacabables de Cantonigròs quan encara quedaven 30 minuts pel concurs de macarrons (de la iaia) hem decidit presentar-nos-hi. Bé de fet, s’hi ha presentat en Xavi, jo he fet de pinxe. La nostra recepta podríem dir que ha estat un exercici d’improvisació que ha sorgit del record d’uns macarrons dolços que en Xavi menjava de petit, i de la cuina de l’aprofitament que hem après de l’Ada Perellada. Els macarrons fets amb tomàquet i préssec caramel·litzat no han obtingut el primer lloc, però no han deixat a ningú indiferent. Després d’un tast accidentat on tots els macarrons de tots els participants han anat per terra, ha guanyat una recepta tradicional. Té tot el sentit del món a jutjar pel nom del concurs: Concurs de Macarrons de la iaia.
Alhora de dinar tampoc hem tingut nens que han
anat convidats a casa de la Laia i l’Ignasi. Així que una amanideta i tips amb
els macarrons que hem tastat hem fet una migdiadeta bona.
A les 19h era el curs de swing que feien
perquè la gent aprengués quatre passes bàsiques i no fer el ridícul espantós
aquesta nit, durant l’orquestra de swing que visitava el poble. M’ha semblat
molt bona pensada per part de l’organització de la festa que hagin unit
activitat amb concert. Ha estat molt divertit tornar a ballar amb en Xavi. I després de molt insistir no s'hi ha pogut negar. Avui ballaríem sí o sí swing. Ens
ho hem passat molt bé i hem suat, o sigui que exercici també n’hem fet.
He tornat a casa, hem sopat i hem fet temps
per anar a l’envelat a posar en pràctica la nostra destresa de peus. Com que hem hagut d’esperar més de ¾ d’hora
que comencessin (la puntualitat no és tret característic de la zona), els nens
han quedat adormits a la taula. Així que ha començat, hem fet 3 balls. Hem
estat conscients que encara ens queda entrenament a fer i hem marxat. Demà
tornem a Tavertet, s’hi preveu Festa Grossa i moltes visites.
