Si ahir el dia va acabar amb una excursió,
avui el dia ha començat amb una festa. A les 9 del matí ja érem tots dempeus.
Com que l’avi ha estat el primer en llevar-se ha anat a buscar esmorzar. Tots
hem pogut menjar croissants. Els uns els han sucat amb el cafè amb llet, d’altres
l’han obert i s’hi ha posat pernil, i d’altres l’han saborejat amb els ulls
tancats. Com si fos el més bo del món en aquell moment precís.
Una vegada esmorzats, la Martina m’ha demanat
si podia anar-se’n a comprar xuxes amb els dinerets que tenia. Avui no li podia
dir que no. Avui era el seu cumple. Ha agafat la bicicleta i avall que fa
baixada. Si us he de dir, la Martina ha resumit molt bé el dia amb una frase
que li ha dit a la tieta Mònica quan l’ha trucada: Avui he sortit, he entrat,
he sortit i he entrar i així tot el dia! – Això és Cantonigròs i sobretot quan
són festes.
A mig matí hem tret les taules i les hem
parades a sota el til·ler. Per fer una mica de festa, hem fet un gran dinar. L’avi
ens convidava a dinar però com que coincidia amb la visita de l’Horàcio i la
Teté (amb l’Elena), hem decidit convidar també a la Nuni i els nens i demanar a
l’Ignasi que ens fes un d’aquells arrossos de cabreter, amb salsitxa i calamar
a la llauna i força verduretes. La Nuni s’encarregava del pastís i n’ha portat
dos que eren deliciosos. De fet, tant la Teté com la Nuni en saben un pou de
cuinar i la sobretaula ha esdevingut un màster en postres per quedar bé sense
gaire esforç... quin parell.
Quan hem acabat de dinar hem tret el pastís de
seguida perquè és clar, els nens ja tornaven a tenir ganes de voltar i tornar a
tirar-se amb tirolina. (Jo crec que en 6 dies la Martina es deu haver tirat
unes 200 vegades, pel cap baix). L’Aniol, el fill de l’Ignasi, també ha vingut
a fer pastís i es llepava els dits dient: és tan bo!
Està clar que el dia anava de pastissos. Al
poble, avui, en feien un concurs. Tots aquells qui ho volien podien portar-ne
un. L’Arnau i l’Aniol m’han demanat si hi podien participar amb el trosset que
ha quedat d’un dels pastissos de la Nuni... M’han fet una llastimeta... que els
he dit que vale, però que havien de tapar el voltant amb nocilla... com a mínim
una mica de participació en l’elaboració.
Després d’una hora l’Arnau ha tornat amb la
boca plena i dient que no havien guanyat. En fi, no semblava gaire sorprès.
Totes les visites han marxat d’una revolada i
la fresca bona a tornar a cobrir els carrers d’aquest indret del Collsacabra.
Amb la Nuni i els nens hem donat la benvinguda al Miquel, que comença vacances,
amb una truiteta (feta amb els ous de les nostres gallines) de patates que ha
fet en Xavi (és un artista de la truita de patates, us ho dic de veritat).
Després de sopar hem anat fins l’envelat on hem pogut gaudir de l’actuació de
la mitja part de la quina, preparada pels nens del poble. Ha estat molt bé, com
el dia.
