Amor, dinero y salud... deia la cançó que era
el més important a la vida. Doncs aquests dos últim dies han servit per
adonar-me que en realitat l’amor no és res sense salut i la salut sense diners
és més precària.
El dia d’ahir va començar a Tavertet. Allà hi
havia qui ens esperava, l’equip de La Segona Hora. Una trobada estiuenca que
permet viure’ns sense pressions, amb el cor obert i amb amistat. Això és
quelcom difícil de trobar entre amics, però encara ho és més amb els caps. Per
això envejo el que Jair, Quim i Xavi han aconseguit aquests 17 anys junts. No cansar-se els uns dels altres, per
exemple.
Un banyet a la piscineta, agafar gana i
barbacoa. I jo vaig afegir-hi migdiada passada de voltes. Una migdiada que quan
aconsegueixes fer-la et fa sentir fatal. Bé, tu estàs de conya, però el teu “pepito
grillo” particular et diu que allò no ha estat el correcte.
Així que el dia es va acabar més ràpid del
normal.
Avui, en canvi, el diumenge permet tornar a
centrar-se amb la rutina. Hem anat a missa i ens n’hem anat a Figueres. No a visitar el
museu Dalí, sinó a la meva mare a qui la salut no l’acompanya en els últims
temps. Tampoc s’ha cuidat, val a dir, però ara que la veus feta un pollet, no
et queda ànim per retreure res. Ningú és perfecte. Quan l’he vist a l’Hospital
amb la mascareta d’oxigen m’ha fet llastimeta, la veritat. I tot i que en
aquell moment només em venia al cap dir-li quan absurd era la situació que es
trobava, només m’han sortit paraules de comprensió i estima. Crec que en el
fons és l’únic i el millor que puc fer.
Alhora de dinar hem anat a un “antro” prop de
l’hospital que ha resultat ser espectacular, tret de la síndria en mal estat,
tot estava BONISSIM.
Al cap d’una estona ens hem retrobat amb el
Carles i els nens. Mha fet il·lusió veure’ls i he sentit nostàlgia d’estius
passats que passàvem bastant plegats. Ens hem posat al dia i això crec que ha
animat a la mare. Al final del dia havia arribat a 94 de saturació d’oxigen en
sang.
Tornant sabíem que teníem una cita pendent amb
la Nuni i el Miquel que havien organitzat un concurs de pintxos. Però finalment
ho hem posposat. Estàvem cansats, arribàvem tard i no teníem res per sopar, per
això la Nuni ha decidit fer-nos uns MACARRONS boníssims ( he de dir que eren
obra del Miquel i en Lluís), una amanida i hem acabat el dia amb un gin tònic
que m’ha sentat d’escàndol.
Demà més, que no sé si sol. Ens espera una
excursió a OLOT amb Demòcrates de Catalunya que ens portaran a visitar la terra
dels volcans.
