Merilanding dia 3 al Collsacabra...descans?
Avui era el meu primer dia de vacances,
oficialment parlant, ja que el cap de setmana no treballo, per tant avui
dilluns era el meu primer dia. Com que he canviat de feina aquest mes de maig
he aconseguit unes vacances amb condicions. He d’estar operativa i connectada
per a urgències. I per tant, aquest matí, mentre tots dormien esgotats pel dia
d’ahir jo he aprofitat per a fer feina. El Xavi, que és el millor marit del món
s’ha aixecat per fer-me l’esmorzar. És tan dolç!
Sobre les 12h quan ja tots hem estat llestos
per anar a la piscina hem anat fins a Tavertet. L’Estrella, la vigilant amb
mala pipa no hi era. Avui no hi havia tanta gent però sí molts cotxes. Potser sí
que fa bona feina l’Estrella.
Avui m’he banyat. Ara, tinc la sensació que
com que ahir ja vaig notar l’aigua prou bona, avui ja no m’ha costat tant. Una
senyora que no coneixia de res i jo ens miràvem amb les puntes dels dits del
peu a punt de saltar, i de sobte ens hem dit. Una, dues i tres i hem saltat
alhora. Quines coses, oi? No ens coneixíem de res i només davant la mateixa
situació hem conectat. Hahahah l’Arnau ha rigut veient com saltava alhora que
una senyora que no coneixia de res.
Quan el sol s’imposava massa, hem decidit
tornar a casa. Ja no quedava ningú i eren prop de les 3. El gaspatxo, que només
faig a l’estiu perquè és molt entretingut de fer, i un meló amb pernil han
estat capaços de saciar-nos el mínim per la migdiada. I quina migdiada fresca
al llit!!!! Penseu que ens hem de tapar!!! A nivell de temperatura no puc dir
que siguin unes males vacances, la veritat!
A la tarda, a primera hora, els nens han
agafat les bicis i han marxat amb aquella sensació que el món s’acaba. Quan
tens 10 anys, sortir a les 5 o a les 6 la cosa canvia. M’ha fet feliç saber que
allò que pensava que trobarien en aquest petit poble, nens que juguen i corren
en bicicleta com quan jo era petita per l’Armentera. Per aquestes coses el
tamany importa. Aquí s’hi apleguen pocs més de 700 persones a l’estiu. Tots es
coneixen i hi ha molts nens que de forma natural van al parc a conèixer altres
nens... una cosa, aquí, tan quotidiana i, de vegades, tan difícil de trobar.
He treballat una estoneta més que ja tornaven
tots a ser aquí. Així que quan he anat a obrir la porta m’he trobat al Jaume i
la Josefina, els amos del lloc on ens estem. Els amos de la casa, les gallines
i l’hort que ens envolta. Hem fet petar la xerrada. És curiós que ells han
canviat Cantonigrós per anar a l’Empordà i nosaltres hem fet el camí a la
inversa. La Josefina portava una galleda plena de mongetes tendres, pebrots i
carbassons. Ens n’ha donat i ens ha parlat de les excel·lències de la terra de
Cantoni. Les mongetes i les patates són realment extraordinàries. Demà us ho
diré.
A mitja tarda hem rebut un missatge de la Nuni
que avui l'Ignasi i la Laia organitzaven un sopar a la terrasseta de Ca la Laia. Un pa amb tomàquet
i embotit sota les llums de colors i la morera borda que tot ho vigila han
estat testimonis d’una vetllada deliciosa on m’he adonat que els nens es fan
grans i que xalen sense nosaltres. I que un dia serem aquella taula de la tercera
edat.
Després de sopar embotits deliciosos,
croquetes delicioses, pa amb tomàquet deliciós, sobrassada deliciosa i
carquinyolis espectaculars, hem notat un cansament en els nens que han obligat
a retirada. El descans i la vida plàcida de la bona gent que es respira aquí
fan fàcil que et sentis a gust. M’encanta estar mig de vacances a Cantonigròs,
descansa.
