Fer anys a l'agost no va ser una avantatge fa set anys i tampoc des de llavors. Les vacances sempre s'interposen entre la Martina i la seva celebració que acostuma a ser improvisada amb aquells que ens trobem en el camí de les vacances. Aquest any la celebració l'hem traslladat a la muntanya. A Cantonigròs, concretament.
A les 7:30 ha sonat el despertador i la primera a donar el bon dia ha estat la Martina que s'ha llevat saltant i cridant: avui és el meu aniversari!!! Porta un mes fent el compte enrere així que és normal que arribats al dia l'emoció fos incontrolable. A dos quarts de nou hem sortit i hem travessat mitja Catalunya per un paisatge que anava despertant al nostre pas. El país dormia mentre nosaltres passàvem per les Guilleries. Muntanyes escapsades com si fossin un pastís al fons ens feien pensar que ja ens hi acostàvem. Primera parada: Tavertet.
Una de les coses que més caracteritzen a en Xavi és la seva puntualitat. Prefereix arribar d'hora que tard, així que tot i haver quedat amb en Quim i família a les 11, a dos quarts ja hi érem. Els hem acompanyat en el seu esmorzar -nosaltres ja el teníem als peus- i amb cara de son hem desfilat tots junts fins la piscina. Banyar-se a quasi 1000 metres d'alçada té el seu què. Per a mi té el què que no acabes d'agafar l'escalfor necessària per tirar-se a l'aigua, així que sota l'ombra d'una alzina he gaudit veient els meus com entraven cridant perquè l'aigua era gelada.
En Miquel ens ha vingut a trobar des de Cantoni amb els nens que s'han tirat a l'aigua només arribar. Deuen estar més acostumats que nosaltres. Ells no han cridat tant en entrar-hi.
A l'hora de dinar ja hem arribat a la que serà casa nostra durant 2 dies. Està entrant al poble i té 3 plantes, però aprofitant el desnivell només se'n veuen dos des del carrer. Només entrar la flaire de sofregit ens augurava un dinar de llepar-se els dits, però és clar, tenint com a amfitriona a la Nuni Cuinetes, què espereu...
En acabat de dinar hem tret un pastís de princeses i hem bufat les set espelmes de la Martina. La família dels "Pometes" ens han ajudat a cantar-li l'aniversari feliç i sí, feia cara de felicitat. Però encara ha estat més contenta en veure que li feien uns regalets. Nens!
De seguida hem marxat perquè com que són les festes del poble han organitzat un taller de cuina per a nens i ells estaven convidats a participar-hi. L'Alba, que ja en té 16, s'ha quedat amb els menuts mentre nosaltres hem fet una visita a l'Ignasi i la Laia que ja havien acabat el servei i ens han acompanyat amb una conversa agradable al voltant d'un gintònic. La fresca era bona i la veritat és que s'hi està molt bé a Cantonigròs... si no fos perquè li falta mar... potser les vacances s'escriurien, com avui, des d'aquí.
Un sopar casolà i un barça d'infart per fer que els nens acabin d'agafar la soneta mentre a nosaltres ens espera una sortideta nocturna en acabar aquest post. Durant les vacances també és bo canviar d'aires.
A les 7:30 ha sonat el despertador i la primera a donar el bon dia ha estat la Martina que s'ha llevat saltant i cridant: avui és el meu aniversari!!! Porta un mes fent el compte enrere així que és normal que arribats al dia l'emoció fos incontrolable. A dos quarts de nou hem sortit i hem travessat mitja Catalunya per un paisatge que anava despertant al nostre pas. El país dormia mentre nosaltres passàvem per les Guilleries. Muntanyes escapsades com si fossin un pastís al fons ens feien pensar que ja ens hi acostàvem. Primera parada: Tavertet.
Una de les coses que més caracteritzen a en Xavi és la seva puntualitat. Prefereix arribar d'hora que tard, així que tot i haver quedat amb en Quim i família a les 11, a dos quarts ja hi érem. Els hem acompanyat en el seu esmorzar -nosaltres ja el teníem als peus- i amb cara de son hem desfilat tots junts fins la piscina. Banyar-se a quasi 1000 metres d'alçada té el seu què. Per a mi té el què que no acabes d'agafar l'escalfor necessària per tirar-se a l'aigua, així que sota l'ombra d'una alzina he gaudit veient els meus com entraven cridant perquè l'aigua era gelada.
En Miquel ens ha vingut a trobar des de Cantoni amb els nens que s'han tirat a l'aigua només arribar. Deuen estar més acostumats que nosaltres. Ells no han cridat tant en entrar-hi.
A l'hora de dinar ja hem arribat a la que serà casa nostra durant 2 dies. Està entrant al poble i té 3 plantes, però aprofitant el desnivell només se'n veuen dos des del carrer. Només entrar la flaire de sofregit ens augurava un dinar de llepar-se els dits, però és clar, tenint com a amfitriona a la Nuni Cuinetes, què espereu...
En acabat de dinar hem tret un pastís de princeses i hem bufat les set espelmes de la Martina. La família dels "Pometes" ens han ajudat a cantar-li l'aniversari feliç i sí, feia cara de felicitat. Però encara ha estat més contenta en veure que li feien uns regalets. Nens!
De seguida hem marxat perquè com que són les festes del poble han organitzat un taller de cuina per a nens i ells estaven convidats a participar-hi. L'Alba, que ja en té 16, s'ha quedat amb els menuts mentre nosaltres hem fet una visita a l'Ignasi i la Laia que ja havien acabat el servei i ens han acompanyat amb una conversa agradable al voltant d'un gintònic. La fresca era bona i la veritat és que s'hi està molt bé a Cantonigròs... si no fos perquè li falta mar... potser les vacances s'escriurien, com avui, des d'aquí.
Un sopar casolà i un barça d'infart per fer que els nens acabin d'agafar la soneta mentre a nosaltres ens espera una sortideta nocturna en acabar aquest post. Durant les vacances també és bo canviar d'aires.
