Acabem de menjar-nos una barbacoa
seguint l’estil après a Cantonigròs i en Xavi està contentíssim perquè la brasa
aguanta més i millor de com ho fèiem abans. Els nens estan morts però no pel
dia d’avui, crec que és una mica per tot. Nosaltres tampoc estem per tirar
petards. Els cruiximents ocasionats per l’excursió d’ahir han estat una
constant avui. I a aquesta hora encara ens els sentim.
Hem arribat sobre les 21:00 a
casa. Avui he anat a gaudir de la meva nova nebodeta, l’Emma. Va néixer a l’abril
i és molt bona nena. Dorm, menja i en prou feines es queixa per res. L’hem
agafat i l’hem petonejat de valent. Pobreta semblava tenir calor, però diuen
que els nens tenen millor termoregulador que nosaltres, els adults. També hem
anat a l’Escala per recollir el gos del meu germà, el Coki, que s’havia de
portar a Viladamat a casa dels “avis” que tenen un jardí preciós (tan ben
cuidat que provoca enveja, si no fos per les hores que es passen arreglant-lo).
El Coki se sentia un gos alliberat i salvatge. Unes cataractes l’impedeixen
veure-hi clar, però ell és viu i encara giragonsa sobre la gespa emulant el gos
jove que un dia va ser. Mentre l’observàvem
embadalits, hem xerrat a la fresca tot fent una cervesa. Els nens es gronxaven en una hamaca i els
sentíem riure de lluny.
Hem dinat tard perquè avui hem
decidit no fer cas a cap rellotge, a cap. I finalment hem fet verdura, la que
he comprat a els Masos de Ventalló o a casa d’en Puigbert. Un senyor que fa
màrketing a través de les ones de Rac 1 i amb molta traça. En Pere el vàrem
conèixer un dia que ens va convidar a collir cireres dels arbres i la veritat
és que l’experiència va ser molt xula. No només pels nens, per nosaltres també.
Les gotes tornaven a ser grosses i el cel semblava que no ens donaria cap
treva. Avui els dia era gris, ple d’aigua. Una tempesta a les 8:30 del matí ens
despertava però no ha impedit que se’n enganxessin novament els llençols. Massa
cansament i dia gris era la millor recepta per recuperar-se d’un parell de dies
llargs i nits curtes.
Demà el dia seguirà com avui. La
mar seguirà sent gris i nosaltres mirarem de saber gaudir de l’Empordà
malgrat la pluja anunciada pels meus genolls. Com a mínim n’hi ha per un parell
de dies més.
PD: Per demà, res a consensuar.
Si el dia és com el d’avui la platja no serà la que ens donarà seny i si millora
sentirem protestar els nens. Res fa pensar que la cosa millori i deixem enrere
el gris plata que cobreix tot el litoral de Catalunya.
