Quan he vist que el Sol no era un miratge i que sortiria, he vist clar que la proposta que havíem considerat amb l'Arnau seria un fet (el pobre portava tot l'estiu esperant el gran dia d'anar a dinar a la platja. Jo ja havia cedit)
Així que he esperat que els nens es despertessin per posar-me mans a l'obra. En cadena hem anat preparant els entrepans. Jo treia la carneta de les sardines que ens varen sobrar. L'Arnau untava amb tomaquet els pans i la Martina preparava les tovalloles. Hem decidit anar a la platja de Sant Martí d'Empúries, però la de l'esquerra de l'espigó. La de la dreta, al haver-hi el pàrking, sempre està a reventar de gent.
Sembla que després de tants dies de mal temps, tothom a tingut la mateixa pensada. Per aparcar i no pagar hem deixat el cotxe en un lloc que si no ets d'una gran ciutat no l'aparques. Els 10 últims moviments només eren de volant. No podia tirar ni endavant ni endarrera, així que he hagut de ficar-me, per dins, al maleter per treure les 4 coses de la platja: el cistell, la nevera, l'umbrel·la i el matalàs. Així que carregats com ases però amb la il·lusió de, novament, el primer dia de platja hem fet la mudança cap a la sorra. Segona línia de mar.
Després de dinar ha vingut la meva mare. Li fa molta mandra sortir de casa, i més quan no tens res a fer. Així que aquests dies que la tinc a la vora li dic que vingui allà on som. Al principi, com que no ens hem entès amb la platja, venia una mica malhumorada, però la veritat és que hem estat bé. Els nens s'ho han passat bé i el matalàs ha estat, novament, la compra de l'estiu. Com cada estiu fins que no compres el ditxós matalàs ets un esclau: mama, per què no vens a l'aigua? Mama, per què no jugues a pilota amb mi? Mama?
Per variar m'he quedat sense bateria o sigui que a les 20 del vespre, quan he pogut tornar a conectar el mòbil he vist que en Xavi ja estava al tren, tornant.
Una jornada profitosa li ha permès tornar a ser amb nosaltres avui mateix i gaudir d'aquesta última setmana. Un autèntic regal. I és que la vida de l'autònom, de vegades, poques, té alguna recompensa.
