Com cada diumenge hem trobat una estoneta per anar a l'església. Ens agrada anar a Sant Martí d'Empúries, on ens vàrem casar. Mossèn Ubach fa 11 anys ( el Mossèn que ens va casar) en tenia quasi 80, ara en té quasi 90 i s'ha disculpat per a jubilar-se. La vista i l'oïda no fan possible la seva tasca. M'ha semblat trist, tot i que ell no parlava amb ressignació, més aviat amb conformitat. Ell no pot donar més i accepta el pas del temps en la seva carn. Simplement.
Hem dinat a Can Parera i només us diré una cosa TOT el que cuinen està bo i a un preu més que raonable. Hem menjat un arròs negre E S P E C T A C U L A R. La Tati i l'Albert sempre els agrada que ens quedem una estona passades les 16 hores, quan la cuina es tanca. Així xerrem, un hobby compartit.
Aquesta tarda hem acompanyat a en Xavi al tren. Arribàvem tard, així que hi ha hagut moments que semblava que estàvem en aquelles persecucions pels carrers de Sant Francisco, però a Vilafant i amb badens. L'Arnau ha arribat a l'estació un pel marejat. No ha estat l'únic.
Després de tants dies amb en Xavi a totes hores, crec que em costarà seguir el ritme vacacional. Ja sé que sóc la que proposo i els engresco a fer coses que potse no farien, ni per bé ni per mal. Però estigueu segurs que jo no faria res si no sabés de la seva confiança i la seva capacitat que em fan més forta. Així que començo la setmana amb dues males notícies: no tinc el Xavi i aquesta és l'última setmana, així que no em queda una altra que entregar-me al màxim al descans i començar a preveure la tornada, que després d'aquest magnífic estiu, serà més dura que mai.
