Destí Torroella de Fluvià. Dia 18

Hi ha coses a la vida que quan un és nen són formidables i quan un creix són un conyàs. La pluja. El dia no tenia res de bonic, excepte que som de vacances. Així que després d'esmorzar, hem esperat que la pluja amainés per anar a caçar cargols. Aquí a l'Empordà tot es caça, els cargols, els bolets, els refredats... 

Hem  sortit a caçar el què fos, però hem tornat amb 3 quilos de cargols i un quilo de fang. Ara mateix la casa està feta una m. Demà serà un altre dia.

 

Feia tan mal tenps que ens hem decidit per la sopa, més cuixa d'Indiot al forn (m'ha sortit un pèl dura) per dinar. 

Avii ha estat, com ahir, el dia de marejar la Dolça. No tenim massa a fer, la veritat i menys amb aquest temps.

Al vespre hem anat a sopar a Can Trona (el pare del que  ens lloga l'apartament.)  el dopar era espectacular. Les postres més si hi cap. 

Avui ha estat un dia avorrit, d'aquells que costen de passar. Sort que tinc d'en Xavi que ha sabut fer d'un dia gris un dia extraordinari.  Sobretot ples nens.