Com que tenim més temps per analitzar, sempre és durant l'estiu quan veiem a la Dolça més trista o més sola. Aquest any, a més a més, se suma el tema del Tití o sigui que estem una mica més pendents. I com cada any, a diferència de Barcelona, veiem gatets petits que podríem adoptar pel carrer. Ja l'altre dia els vàrem veure i sortir a buscar, però sense èxit. I avui, abans d'anar a comprar, que ha estat l'única activitat que ens ha fet sortir de casa, s'han plantat els tres preciosos gatets al pati de la casa de sota.
Després d'una estona hem decidit que si els gatets venen ha de ser perquè volen, no forçats a venir per més amor que tinguem per donar-los.
Parlant amb la veïna, que ens hem trobat abans de sortir, hem sabut que la seva gata, Magia, cada nit s'escapa i dorm a la porta de casa nostra. Es veu que coneix la Dolça. No sé com.
...
Per sopar ens hem pres el gaspatxo que he fet aquest matí i la millor truita de patates de tots els temps. L'hem fet emb els ous que van agafar de les gallines de ca la Tati, l'altre dia. Eren tan frescos que la clara i el rovell ha costat de separar-los. A més a més feta a foc lent i amb carinyo, El millor dels ingredients. La truita l'ha fet en Xavi sota l'atents mirada de dos personatges que presideixen la taula.
