Destí Torroella de Fluvià. Dia 16

Tot i tenir prevista una excursió al Pantà de Boadella, el temps ens ha jugat una mala passada. Plovia. Així que després de donar-hi unes quantes voltes, nens cridant al voltant i folletons diversos (semblava certament com quan vas a escollir una excursió a l'hotel en qüestió, que se't presenten els touroperadors de torn i t'atabalen amb les diferents propostes per viure i gaudir de l'entorn) hem triat l'excursió a a les Gorges de Fou a Arles (novament França). Hem anat per carretera nacional fins que arribats a La Jonquera, la carretera s'estrenyia deixant un únic carril que no es movia. Camions, caravanes, cotxes aturats camí de la frontera ens han permès veure

que a La Jonquera hi ha el Museu Memorial de l'Exili, per exemple, així con molts camions i molts clubs anb molts camions aparcats. 

Hem intentat sortir de l'embut canviant el camí. Cap a l'autopista. Així que cercant-la hem fet visita exprés, en cotxe, per les entranyes de la vila. Sempre havia dit que les ciutats on hi passa un riu tenien un carisme especial fins que he vist La Jonquera per dins. No són totes les ciutats.

Quan hem arribat a les Gorges els núvols s'obrien. Semblava que el temps ens donaria una treba. La més menuda, la Jana, havia de dinar, així que fet i fet hem entrat a les 14h. El passeig per les gorges és molt bonic. Una vegetació densa, humida i espessa et feia pensar que estaves més aviat en una selva, però no. Estàvem al Pirineu Oriental, a la serra de l'Albera. Ens han posat un casc per entrar i apa a fer gana. Els corriols d'aigua han donat forma a la roca com si fossin escultors de marbre. La pedra fina i polida ha despertat la imaginació dels més petits, que somniaven tirar-se seguint els tobogans naturals. Hi ha excursions per gaudir-ho així. Se'n diu fer canyoning, però són a partir dels nou anys. 

A mitja visita la pluja ha tornat amb més força, cosa que ha escurçat l'excursió. Era difícil gaudir d'aquell paratge amb pluja, però segur que la bellesa que li hem trobat és diferent a la d'un dia de sol. 

A diferència de fa uns dies, no ens han tancat la cuina o sigui que hem dinat, tot i ser passades les 3 de la tarda. 

La pluja anava canviant la intensitat, però sense cedir. Així que hem cancel·lat la resta de l'excursió, tot i que no teníem pla definit per després de dinar. 

Arribar a casa en un dia de pluja i cansats ens ha permès gaudir de la mandra. Sí, sí, tot i els nens. Ells han jugat a cartes i en Xavi i jo ens hem dedicat a la fer un son entre el run run de la Dolça i les seves carícies. Avui la Dolça jugava amb els meus rínxols. Ens miràvem de ben a la vora, podia veure'm reflectida en els seus ulls. I em tocava la

 

cara amb les seves potetes. És la primera vegada què ho fa i m'ha agradat molt. Crec que a la Dolça també...

Hem sopat a casa de l'Ivan. Ell és arquitecte, així que la casa és espectacular. Tot i que tenen la cuina somniada per qualsevol em quedo amb la companyia. Hem tingut una vetllada deliciosa.