De vacances. Dia7

Fa una setmana que vaig començar les vacances i em sembla que ben bé no he descansat. No he tingut temps d'avorrir-me.  Avui, hem començat les celebracions de l'aniversari de la Martina, que en fa 5 diumenge. Hem reunit els que han pogut. Altres treballaven, i bé que fan tenint en compte que l'estiu a l'Empordà no és tan curt com en d'altres indrets de la geografia del país. Ha vingut el meu germà a sopar amb la seva família. Trobo que tenir una bona relació amb els germans és quelcom que s'hauria de valorar més. Una germà és algú que sempre el tens, sigui pel que sigui. I jo el meu, me'l sento així. En Carles és una persona que darrera d'aquesta imatge poc convencional, amaga un cor gran i generós com pocs. Me l' estimo molt en Carles, i a la seva família també, és clar. 

He de confessar que quan estàs de vacances no tens el cos per organitzar res, però potser per trencar la rutina, hem decidit fer una barbacoa de peix, que no s'estila tant (absolutament recomanable). Hem tingut una conversa amable i els nens han gaudit de la companyia dels cosins. Jo recordo molts els meus cosins. Potser la malaltia de l' Oriol, ens va unir més. El cas és que per mi són importants els cosins i que es portin com a germans entre ells. Per això quan es relacionen, quan riuen i juguen a fer collarets o quan no són capaços de sortir al carrer perquè tenen massa por em fan sentir bé. Aquestes aventures són les que recordes i esbotzes un somriue en aquell pensament. 

Hem filosofat de la vida, d'allò que ens ha marcat i d'allò que no ens hauria d'haver marcat. Una autèntica conversa d'estiu. Quan el temps juga al nostre favor i tot allò es pot dir entre riures sincers i llàgrimes amagades.  Això és el que hem viscut avui: Un Sopar d'estiu.

...

Al matí hem anat al veterinari i ens ha confirmat que la Rita es pot dir Rita i que és una bona gata, manyaga i sana. Amb la Dolça tenen algunes reticències i bufades, però no està tot perdut, ja ho veureu...