El post d'avui té una protagonista clara: La Dolça. La Dolça és una gata de dos anys que viu amb nosaltres des del mes de maig. El cas és que li agrada viatjar i és per això que hem decidit unir-la a les nostres vacances, al cap i a la fi és un membre més de la família.
Quan vàrem arribar semblava poruga i, fins i tot, vam dubtar si no se sentia malament aquí. Però amb tres dies la Dolça ha descobert que hi ha vida darrera quatre parets. Una terrassa que deixa veure els carrers del poble ha estat el gran al·lcient per ella. Tan és així que avui ens ha fomut un ensurt que Déu n'hi do. Estàvem fent el sopar, tard, per variar, quan de cop i volta hem viat que la gata havia decidit sortir a la terrassa malgrat nosaltres encara no hi erem (sempre que podem fem l'àpat sota el cel, serà que a Barcelona no tenim ni un simple balcó). S'ha situat al córner i flip! Ha saltat. De cop i volta ens hem quedat parats, ens hem mirat i hem anat corrents per veure on estava la gata. No hi era. Cap de nosaltres ha vist cap a on s'havia dirigit. Hem intentat prendre una actitud de normalitat. Veient la cara dels nens no ens quedava massa alternativa. Sense fer cap escarafall hem trucat a en Jordi, l'educador de gats. La seva opinió no era massa esperançadora. Ens ha dit que és més o menys normal, que de vegades quan surten al carrer es desorienten i que amb una llauneta de les que agraden als gats sortíssim a fer una cassolada amb la llauna per tot el poble. Si no funcionava, penjar fotografies de la Dolça.
Ens hem tornat a vestir, hem deixat el sopar a la taula i un de nosaltres ha decidit fer el primer torn de recerca. No havíem sortit al carrer que flip! La gata ha fet un salt fins a la terrassa i ha entrat escopetejada fins el seu sopar. Fi de l'aventura. Han estat només 11 minuts sense ella i ens hem adonat que la gata ja és part de la nostra família, en el seu intent de fuga l'hem enyorat de seguida. I pels qui creuen en la infidelitat dels felins, ha tornat per la seva pròpia voluntat, sense coacció.
En fi, pel que fa a les vacances avorriment a la platja fins que hem agafat fred. És quan no tens res a fer que t'adones de com és cada membre de la família. Avui el meu gran m' ha dit: vas triar un pare molt bo, després de passar-se tota la tarda a l'aigua amb ell. Sento que som molt afortunats.
Demà volem anar a l'oficina de turisme i la nevera està molt sola. Pla pràctic que trencarà la rutina de l'avorriment.
Quan vàrem arribar semblava poruga i, fins i tot, vam dubtar si no se sentia malament aquí. Però amb tres dies la Dolça ha descobert que hi ha vida darrera quatre parets. Una terrassa que deixa veure els carrers del poble ha estat el gran al·lcient per ella. Tan és així que avui ens ha fomut un ensurt que Déu n'hi do. Estàvem fent el sopar, tard, per variar, quan de cop i volta hem viat que la gata havia decidit sortir a la terrassa malgrat nosaltres encara no hi erem (sempre que podem fem l'àpat sota el cel, serà que a Barcelona no tenim ni un simple balcó). S'ha situat al córner i flip! Ha saltat. De cop i volta ens hem quedat parats, ens hem mirat i hem anat corrents per veure on estava la gata. No hi era. Cap de nosaltres ha vist cap a on s'havia dirigit. Hem intentat prendre una actitud de normalitat. Veient la cara dels nens no ens quedava massa alternativa. Sense fer cap escarafall hem trucat a en Jordi, l'educador de gats. La seva opinió no era massa esperançadora. Ens ha dit que és més o menys normal, que de vegades quan surten al carrer es desorienten i que amb una llauneta de les que agraden als gats sortíssim a fer una cassolada amb la llauna per tot el poble. Si no funcionava, penjar fotografies de la Dolça.
Ens hem tornat a vestir, hem deixat el sopar a la taula i un de nosaltres ha decidit fer el primer torn de recerca. No havíem sortit al carrer que flip! La gata ha fet un salt fins a la terrassa i ha entrat escopetejada fins el seu sopar. Fi de l'aventura. Han estat només 11 minuts sense ella i ens hem adonat que la gata ja és part de la nostra família, en el seu intent de fuga l'hem enyorat de seguida. I pels qui creuen en la infidelitat dels felins, ha tornat per la seva pròpia voluntat, sense coacció.
En fi, pel que fa a les vacances avorriment a la platja fins que hem agafat fred. És quan no tens res a fer que t'adones de com és cada membre de la família. Avui el meu gran m' ha dit: vas triar un pare molt bo, després de passar-se tota la tarda a l'aigua amb ell. Sento que som molt afortunats.
Demà volem anar a l'oficina de turisme i la nevera està molt sola. Pla pràctic que trencarà la rutina de l'avorriment.
