Avui se m'ha fet tard. De fet, sort en tenim que la calor no em deixa dormir perquè sino el dia 4 no existiria en el dietari de vacances. Pot passar. Avui hem tingut una jornada marcada per l'avituallament. Aquesta desagradable activitat no deixa de ser-ho en els mesos d'estiu. Probablement haver de batallar amb el "compra'm això" o el "compra'm allò" no hi ajuden gaire.
Al poble gran, que tenim a 7 kilómetres, ha explosionat la industria dels "súpers" i no té res a veure amb Tv3. Tres cadenes de supermercats han instal·lat a l'entrada de poble el seu particular espai. L'un compte amb un etiquetatge bàsicament en alemany perquè els seus productes són bàsicament alemanys, per tant hi trobes, bàsicament, alemanys. L'altre és de l'empresa més ben considerada del país. M'heu de creure si us dic que el dia de la inuaguració la gent no hi anava a comprar a aquell supermercat, anava de visita fent uns grans ohs i ahs a cada espai. Començant per l'aparcament i acabant per la peixeteria. Un autèntic fenomen de masses. I finalment en una nau industrial de poble, trobem l'antisúper. Aquell que es barat perquè no ets capaç d'identificar els preus, ni els productes sense fer el desempaquetament selfservice.
Com que estem de vacances hem entrat en tots ells. Ha estat com qui va amb el trenet a veure el poble de torn. Una activitat com un altre i sense glamour i carregats com ases hem tornat a casa a dinar. La tarda ha estat un intercanvi de favors, els del matí pels de la tarda i hem hagut de tornar a la platja coaccionats per la consciència que als nens no els agrada anar a comprar.
Una altra novetat és que finalment m'he assegut per posar fil a l'agulla de la meva activitat estiuenca preferida, llegir. He carregat el llibre durant uns dies i avui els astres s'han aliniat permetent que pogués acabar un breu capítol de l' últim llibre de la meva autora preferida. La Marian Keyes. La novel·la, La Helen no pot dormir, és adictiva, la qual cosa m'ha permès enganxar-m'hi abans de la primera interrupció. Als 5 minuts. Això fa que sigui una bona recomanació per a mares que volen llegir a l'estiu malgrat els nens...
I res. Demà, o sigui avui, s'espera pluja. De fet ja sento tronar i fa aquella calma txitxa que preveu que els meteoròlegs, aquesta, l'han encertada. Si és així, tindrem un dia diferent i haurem de trobar una altra manera d'avorrir-nos. Potser anirem a caçar cargols, com diuen aquí. Demà us explico, o sigui, avui.
Com que estem de vacances hem entrat en tots ells. Ha estat com qui va amb el trenet a veure el poble de torn. Una activitat com un altre i sense glamour i carregats com ases hem tornat a casa a dinar. La tarda ha estat un intercanvi de favors, els del matí pels de la tarda i hem hagut de tornar a la platja coaccionats per la consciència que als nens no els agrada anar a comprar.
Una altra novetat és que finalment m'he assegut per posar fil a l'agulla de la meva activitat estiuenca preferida, llegir. He carregat el llibre durant uns dies i avui els astres s'han aliniat permetent que pogués acabar un breu capítol de l' últim llibre de la meva autora preferida. La Marian Keyes. La novel·la, La Helen no pot dormir, és adictiva, la qual cosa m'ha permès enganxar-m'hi abans de la primera interrupció. Als 5 minuts. Això fa que sigui una bona recomanació per a mares que volen llegir a l'estiu malgrat els nens...
I res. Demà, o sigui avui, s'espera pluja. De fet ja sento tronar i fa aquella calma txitxa que preveu que els meteoròlegs, aquesta, l'han encertada. Si és així, tindrem un dia diferent i haurem de trobar una altra manera d'avorrir-nos. Potser anirem a caçar cargols, com diuen aquí. Demà us explico, o sigui, avui.
