11/8/13

De vacances. Dia 9

Quan els meus fills siguin grans, suposo que voldré saber on van de vacances i més si durant anys i panys les he compartit amb ells. També voldria que els meus fills estéssin tan contents d'ensenyar-me el seu petit tresor vacacional com quan ensenyo el nostre pis al mas. 
Quan l'Alba, la mare de la meva amiga Irene, em va trobar a Can Parera abans de llogar una troballeta a Sant Mori, no vaig  pensar-m'ho gaire. Aquí hi estarem millor, vaig convèncer a en Xavi. 
I la veritat és que són unes vacances plàcides en un lloc tranquil a la vora dels amics i part de la meva família. Per això m'ha fet il·lusió poder ensenyar aquest racó de món en un dia tan assenyalat com el d'avui. La meva petita n'ha fet 5.
Moltes vegades, quan portem un bebè dins, les mares i imagino que algun pare també, pensa en com serà la criatureta i així ho varem fer durant nou mesos. Però la Martina ens ha trencat tots els esquemes predefinits. Té una personalitat molt marcada. Vol saber de què va la vida per experiència pròpia, no vol que li expliquin. Si li dones un consell, farà el contrari, ni que sigui per demostrar-te que podies confiar en ella i del seu criteri. Dominant sense caure en les dictadures té un sentit de la justícia molt particular ( té a qui semblar-se) i la seva vida és molt important per ella. No hi ha res que passi desapercebut a la seva raó. Evidentment, una personalitat així no és fàcil, però la compensa amb unes grans dosis de diversió i moxaines.  Estic segura que si aprèn a dominar aquest geni que Déu li ha donat farà grans coses a la vida perquè li agrada viure-la al màxim. Només descansa quan dorm.


Les dues gates han tornat. Ara mateix, mentre escric aquest post, les tinc a banda i banda de la cadira  amb cares desafiants. Crec que la Rita, la petita, bufa a la gran perquè li té por. I la Dolça, darrera d'aquest posat de gata maula, aprofita per llençar-li mirades desafiants a la petita Rita. En fi, que com si fossin un exemple de la vida, ningú no és tan dolent i ningú no és tan bo. 

A l'àvia no li agraden els gats així que em temo que aquests dies seran divertits: dues gates que s'odien, una àvia que no pot veure els gats, una filla alterada pels horaris, uns avis que no els agrada anar a la platja i un fill adicte al salebret. D'això se'n diu fer un parón d'avorriment per uns dies, que tampoc està malament.