No començava el dia bé, però buscant nous arguments per a que es quedessin hem mirat de tancar una visita guiada a la casa museu de Dalí, a Portlligat. Al meu sogre és el que més il·lusió li feia visitar. Però ens han donat hora per dissabte. Carai! Ara sí que tinc curiositat per saber què s'hi amaga. Cada 10 minuts entra un grup i està obert des de les 9:30 fins les 21h, i no tenien lloc per a 4 adults i dos nens?
Ens hem pres la notícia amb esportivitat. Així que hem buscat un pla alternatiu. Hem anat a veure el dolmen de la Creu a Roses. La calor que feia ens ha esgotat una miqueta però veure la construcció megalítica ens ha agradat moltíssim. I pensar que tenia més de 3.500 anys encara ho feia més impressionant. M'he adonat que l'Arnau és un bon excursionista a jutjar pel ritme amb el que es mou per la muntanya. Les cames li van soles.
Després hem continuat per la carretera fins a Cala Montjoi i hem visitat El Bulli. Només per fora. Ens hem fet la foto pensant amb el seu peu: ja he estat a El Bulli.
Finalment hem decidit enfilar-nos fins el Monestir de Sant Pere de Rodes on les vistes a tota la badia de Roses i el Parc Natural del Cap de Creus t'empetiteixen l'ànima. Penyasagats a banda i banda de carreteres que de lluny semblaven corriols. Una mar blava i tranquil·la plena de les pinzellades blanques que deixen els vaixells al navegar han posat el punt de nostalgia a l'avi Jaume. Li agrada navegar i surt cada dia un parell de vegades. Així que veure la Costa Brava des de terra li ha fet enyorar el seu estimat Canaima.
...
Les gates segueixen el seu curs d'esbufegs i corredisses per tota la casa. La qüestió que més ens preocupa és que la Rita no només s'ha d'adaptat a nosaltres i a la Dolça sinó que, a més a més, una vegada a Barcelona, ja no podrà sortir a cap terrassa, ni balcó. Ens sap greu engabiar-la, així que comencem a veure que potser va ser un error intentar adoptar-la. La Rita és una gata de carrer a jutjar per les seves anades i vingudes. Casa nostra només és la fonda. Aquí ve a menjar i a dormir, per això pensem que serà complicat endur-nos-la.
La tempesta encara no ha caigut, però està al caure. Demà, si el temps ho permet, farem platgeta bona, que els nens fa dies que ens ho demanen.
