De vacances. Dia 12 i 13

Ahir va ser un dia intens. La veritat és que quan tens nens valores molt més l'espontaneïtat i els canvis de plans. Sobretot si es té l'oportunitat de gaudir com quan teníem 20 anys, però valoran-t'ho. Així que vàrem anar molt, però que molt predisposats a passar-ho bé al Gastromusical del Molí de l'Escala. I sort que els meus ànims estaven a tope perquè tenir el mal servei que vaig tenir pagant el que vaig pagar i no posar-nos de mal rotllo ha de ser perquè necessitàvem sortir "como agua de mayo".  El millor de la jornada va ser trobar a gent del twitter i que et caigui tan bé en persona com a la xarxa. Això ens va provocar riures, converses divertides, anecdotari divers i passió, molta passió per les noves tecnologies. Vam arribar a la conclusió que la xarxa és un mitjà per comunicar-se però que no pot excloure de cap manera les relacions humanes en 3D, sino ens perdríem molt de les persones o dels moments que són irrepetibles. En fi, que tot i el desastre del Gastromusical la vetllada va ser deliciosa. Volia començar el post així perquè entenguéssiu perquè ahir us vaig deixar sense serial. Vaig arribar massa tard per contar-vos el meu dia.

...

La Dolça ha deixat la seva vaga de fam, de fet ahir va ser el primer dia que menjava i bebía des que la Rita va venir a casa. També s'ha de dir que la Rita prefereix ser una ànima lliure, per la qual cosa, suposo que intuint que nosaltres tenim unes normes, hem deixat d'anar a buscar-la pel carrer amb una llauna de patè i ja no viu amb nosaltres. Ha estat una decisió natural sense rencúnies ni mala llet. Simple i natural. Així, de la mateixa manera que un dia es va creuar en les nostres vides, ha decidit agafar un rumb diferent el nostre i fer la seva pel carrer, amb la seva família.  La Dolça ho va entendre abans que nosaltres, ella va saber, la primera nit que la Rita no va dormir a casa, que ja no tornaria. Suposo que els felins tenen una intuició superior. Així que com per tranquil·litzar els nostres ànims, va decidir de fer-nos entrega d'un dels seus trofeus de caça: una babosa. Ens la va deixar als peus de la cuina mentre feiem l'esmorzar. Va miular i va decidir trencar amb la vaga de fam que l'havia debilitat bastant. Des de llavors, la Dolça ha decidit que no vol veure més món que el que veu des del balconet. 

Aquí comença a refrescar per la nit. La temperatura baixa dels 20 graus a la matinada i hem de començar a fer servir el cobrellit. Aquesta és la temperatura ideal per viure. Avui hem trencat l'avorriment anant a una platja diferent. Hem anat a Montgó. Després hem tornat a casa i em fet una migdiada. Per la tarda i per recordar, i molt, els vells temps, hem anat a la pista del poble per jugar una miqueta a futbol. Sempre m'ha agradat anar una estona a fer esport. De petita darrera el meu germà gran. De gran... No han canviat gaire les coses.