17/8/13

De vacances. Dia 15

Ens hem llevat amb pluja -els meus genolls ja m'avisaven- així que hem decidit fer una visita a la capital de la comarca, Figueres. Figueres és d'aquelles ciutats que sense ser massa gran hi amaga una gran importància. Va ser capital de la Catalunya ocupada per les tropes franquistes durant un temps i potser és això o que ha estat bressol de personalitats mundials com Dalí que s'hi respira un aire de grandesa. Els turistes fan llargues cues al sol per veure l'obra de l'artista figuerenc. Però la ciutat encara batega al compàs de les seves pinzellades. Sort que avui dissabte és dia de mercat a la ciutat. Així que ens hem passejat entre les parades com si fóssim uns turistes. Hem trobat gent coneguda, per variar. Resulta extrany com de petit és el món. Tinc una amiga empordanesa que sempre diu que "el món és tan petit que si et tires un pet segur que a algún conegut li arriba la flaire".  Això ha fet la visita més familiar. 



A la rambla també era dia de mercat d'antiquaris. Ens agrada mirar i remenar i ensenyar als nens allò que els nostres avis utilitzaven. Que si mira així eren els telèfons, que si això són peces de balança... I anar caminant i explicant de sobte sento una veu com un tro al meu costat. Una veu profunda i bonica. Gruixuda per ser de dona. Era la Txe Arana. M'ha sortit de dins, mira la Txe! Ella ha estat molt simpàtica i m'ha fet un Hola! entre casual i simpàtic. En Xavi la coneix perquè "l'ha tret a passejar". La veritat és que ha estat molt agradable. I això no us ho explicaria si no fos perquè la Martina és súper fan del Mic del Club Súper 3. En Xavi li ha comentat a la Txe i ella, que ja s'hi deu haver trobat més d'una vegada, s'ha ajupit, li ha mirat la carona i li ha dit: Vols dir que això és una bona pensada Mic? Li ha fet la veu que fa servir per parlar amb en Mic!!! Li hauríeu d'haver vist els ulls. No donava crèdit. De fet, no se n'ha pogut estar de preguntar-me: de veritat coneix en Mic? I tot seguit m'ha dit, ho veus com no és una titella en Mic?. La Martina és tan innocent i intel·ligent a la vegada que un mateix dia pot parlar-te de les fades que fan ploure com t'espetega: papi, què és el centre de gravetat? Collons quina pregunteta... Hem hagut de pensar una estona per dir-li: el centre de gravetat és el que utilitzes per no caure dels llocs on t'enfiles. Quan diem que busquem l'equilibri, volem dir que estem buscant el centre de gravetat. Criatura!
...
La Dolça està tranquil·la tot i que segueix amb el seu posat introvertit. Avui, aprofitant que he fet seitons per sopar, li he donat un cap i una raspa. Ha estat tan contenta que s'ha quedat amb mi mentre netejava el peix, i això que m'hi he estat més d'una hora.  Ara, abans d'anar a dormir, espera que tanqui l'Ipad i juguem una miqueta amb el cordill. Crec que espera tot el dia que arribi aquest moment a jutjar com de bé s'ho passa. Avui els nostres amics i veïns m'han dit que han vist la Rita en els braços d'una nena. Això m'ha deixat més tranquil·la. Vull que estigui bé.

Demà tenim visites. Fem una trobada amb els amics que estan de vacances a la vora. Tinc ganes de veure'ls tot i que no sé si tinc el cos prou activat per estar al cas. A casa som bons amfitrions perquè ens agrada cuidar-ho tot al detall. Però m'hauran de perdonar, tinc el pilot automàtic posat des de fa 15 dies, exactament.