El dia tramuntanós, amb poques
gaire de bufar a favor nostre i que et deixa amb aquella sensació emboirada que
a poc a poc desapareix a mida que la fresca t’asseca la pell. Avui marxaven els avis i encara els quedava veure
un dia de Tramuntana per acomiadar l’Empordà. Un bon comiat.
L’esgotament anava prenent
força. Massa dies a tot drap han fet que les decisions sobre què fer fossin
interrompudes i variables. Competien la visita a les ruïnes d’Empúries, el
castell de Roses i els Aiguamolls de l’Empordà. Però mentre discutíem, el temps
se’ns escapava i les possibilitats de fer alguna cosa s’esberlaven. Entre tria i elecció, en Xavi, que potser era qui tenia el cap més fresc, ha decidit
fer rentadores i aprofitar l’assecadora que la natura ens proporcionava. És
fantàstic estendre una rentadora i que al cap de 5 minuts ja sigui seca, oi?
Així no tens temps que t’entri la mandra. El llençols s’enlairaven com si
fossin veles d’un vaixell quan finalment hem decidit anar a fer una compra d’intendència.
No és gaire cultural però és pràctic.
Anant cap a Sant Pere Pescador
els hem volgut ensenyar la desembocadura del riu Fluvià, així que tot i que no
estava previst hem fet una paradeta a la platja de la Gola per ensenyar-los com
mar i riu es fusionen. La riba del riu era plena d’embarcacions que aprofitaven
l’airet per gaudir de la seva activitat preferida: wind surf, wake surf... Després d’una dia de pluja tinc la sensació
que la gent surt més desesperada cap a la platja. Com si en tingués més ganes i
amb més passió.
Si hagués de deixar la
intendència en mans d’algú, aquest algú seria l’Emi. Jo no he conegut a una
persona que sàpiga comprar millor i treure més rendiment a un súper que ella.
Jo m’he encarregat del què millor se’m dóna, l’economia d’espai. Després d’una
súper compra he sabut encabir-ho en un cotxe ple a vessar, amb 5 persones i tot
el maleter ple amb les coses de la platja. Un repte.
Després de dinar hem fet una
sobretaula amb cafè, fil i agulla i una becaina aprofitant la treva de la
tramuntana. I els hem dit adéu amb molta pena, sabent que en pocs dies ens
tornarem a ajuntar-nos, aquest cop a Cambrils.
Havent sortit hem gaudit del
silenci, de la tranquil·litat de no fer res, mentre els nens feien deures. Hem
xerrat i hem acabat converses i ens hem estirat i hem començat a planejar l’hivern.
És important durant les vacances i amb el cap clar planificar el llarg hivern i
no deixar res a la improvisació, que sempre ens acaba menjant.


Sembla que la vida de vacances
pugui durar per sempre però com tot a la vida per valorar allò que tens has d’haver-ho
perdut algun dia. Les vacances van tocant la seva fi, però em nego a deixar de
gaudir-les pensant en el demà que crec que serà poc descansat.