Sento el murmuri del mar. Onades que tornen una i altra vegada a mullar la sorra a tocar dels peus. El sol acarona calent les meves espatlles i jo no sento el temps. Escric tocant de peus a terra i veient, al fons, com la vida creix. Nens que riuen amb les ones de llevant. Sovint creiem que la vida es mesura pel que fas. Ara la mesuro pel què és. Gran. M'entra una son estranya al compàs de la brisa persistent. Res m'atura. Res em pot. Res em diu. Res em fa. El meu pensament ha anat a cercar l'infinit amagat al crani. Les ones retornen, una i altra vegada. Una bellesa que torna ser infinita i persistent.
...
La Dolça segueix la seva aventura estiuenca amb reflexió, descans i diversió. L'estrés d'una mala relació momentània l'ha ajudat a valorar més el que té. Nosaltres. Ara juga amb tots i és fascinant com li agrada fer-se sentir que forma part de la família. A tots ens agrada, perquè a ella no li hauria d'agradar?
...
Avui hem vist el primer partit del Barça. Això vol dir que està a prop la normalitat. I em sento afortunada. Fa 3 anys que tornar de vacances representa un cuquet nou. Motivant i motivador. Fa 2 setembres una trucada de Tati Sisquella. L'any passat, Quim Morales. Aquest any tenim un getfit una avetura que no sabem cap a on ens portarà. Però l'engeguem amb molta il·lusió. Retornar a la normalitat amb projectes és el que tothom hauria de fer. Si les vacances s'utilitzen per reflexionar sobre un mateix i el seu sentit de vida, és més fàcil trobar el repte. De vegades les coses no passen, si no fem res perquè passin.
...
La Berta, com quan feia amb nosaltres quan erem petits, ha liderat la jornada de pesca. M'ha agradat que donés les explicacions als seus néts sobre com agafar la canya, el fil, tirar-la, el cuc, la paciència i la perseverància. Hi ha coses que vàrem aprendre dels avis. Així que m'agrada pensar que el meu fill recordarà les primeres lliçons de pesca de la mà de la Berta.
Amb menys impaciència que quan eren petits hem matat les hores jugant a pilota amb els nens. M'ho he passat bé. M'agrada reviure coses que em recorden a la meva infància feliç i anar a pescar n'és una. També he vist la Berta feliç i tranquil·la. I això cada vegada costa més de veure. En més de 3 hores no he sentit res sobre els seus mals. Crec que li ha fet bé sortir a pescar amb nsoaltres, tot i que la pesca ha estat infructuosa de peixos, ha estat rica en emocions i benestar.
Demà serà l'últim dia a l'Empordà. Ho celebrarem anant a Vilopriu.
