L’Emi ens va fer escalopes a la
mostassa i jo vaig canviar el menú dels nens que després d’una setmana a base
de verdures es delien per una mica de pasta. Així que els he fet uns tortel·linis
amb tomàquet. Després de dinar, l’Arnau ha fet una migdiada mentre la Martina
es distreia amb els dibuixos animats a la televisió de l’habitació dels avis.
Sabíem que teníem poc temps doncs esperàvem poder participar en un campionat de
billar que havien organitzat davant de casa nostra. L’Arnau estava emocionat
per participar. La Martina només pensava en la piscina, així que els hem dit
que cadascú fes el que més els vingués de gust. Una mica de fer cadascú la
seva, no els va malament. La Martina jugava a capbussar-se i a agafar els pesos
que en Xavi li tirava amb aquesta finalitat. Jo llegia. Al cap de poc l’Arnau
ha tornat contrariat perquè no es prenien la partida seriosament i no seguien
les normes. Qui segueix les normes a l’estiu en unes activitats per passar-ho
bé? Així és l’Arnau. Tot per ell és
important.
Veient que la Martina s’ho estava
passant d’escàndol (així és ella), l’Arnau s’ha decidit a tirar-se a l’aigua i
evadir el seu mal humor a base de riure
de valent i competir amb la seva germana a la recerca dels tubs amb pesos que
en Xavi els tirava. De veritat que en Xavi té un do per a jugar amb nens. M’han fet venir ganes de jugar amb ells i tot.
Ha estat molt divertit.
La piscina estava a l’ombra això
vol dir que en el moment que sorties i notaves el vent (que encara no ha parat)
el fred era d’hivern. Corríem fins la tovallola i ens exposàvem al sol amb la
necessitat que ens escalfés de forma exprés. Quina sensació més agradable!
Al cap d’una estona, començava el
campionat de futbolí. L’Arnau s’ha apuntat, però 3 partides han estat suficient
per sortir eliminats (es veu que els pares també hi participaven i li han fotut
una pallissa).
Després hem jugat a ping pong.
Potser ens hi hem estat una hora sencera. L’Arnau no encertava massa la pilota
i la meva ronyonada se’n ressentia però he recordat la paciència que va tenir
la meva mare per ensenyar-nos a jugar a la casa que teníem a l’Armentera.
Organitzàvem campionats i tot. En el mateix moment que jugava amb l’Arnau,
passat i present s’unien en una simbiosi perfecte. El record de mi mateixa el
podia veure en el jugar primerenc de l’Arnau que a poc a poc ha anat millorant.
M’he estirat a l’hamaca i després
m’he banyat de nou. La sensació de desconnexió transpirava per la meva pell i la cirereta del pastís me l’ha portat
en Xavi en forma d’una cerveseta. Em sentia completament de vacances. No sé si
l’activitat física havia generat més endorfines o què, però em sentia plenament
feliç.
