El dia ha començat impacient. La Martina ja no aguantava més
i s’ha despertat per veure la seva caricatura. Li hem ensenyat i s’ha posat a
riure malgrat les dents exagera
des que li han destacat. Hem esmorzat ràpid i
ens hem posat en marxa. Havíem de ser a les 11h al barco que ens portaria fins
a Sant Jordi d’Alfama amb la intenció de celebrar l’aniversari de la Martina
amb els seus cosins. Tot i la predicció que a les 11h el Mestral desapareixeria
que ens ha fet el Jaime, la veritat és que el vent ens ha acompanyat i ens ha
deixat baldats. El Jaime, després de 2 dies, necessitava fer esquí sí o sí. Fer
esquí o no és directament proporcional al ser bon o mal humor. Això als 76 anys
és tota una proesa de perseverança i dedicació a l’esport.
La Martina, finalment ja pogut gaudir dels seus cosins, tots
més grans, que li han dedicat el seu temps i les seves peripècies. Han pujat a
una roca, s’han llençat. Han donat de menjar els caps del llagostins cuits als
peixos que s’acostaven delectats per tan saborós menjar. Crec que eren marbres.
Hem dinat a deshora les dues truites de patates que havia preparat en Xavi el
dia abans i ens hem esperat una mica per treure el pastís que ha estat el
colofó de la festa dels 9 anys de la Martina. Una festa del tot marinera.
Quan hem tornat, ens hem dutxat i ens hem apoltronat sota el
porxo, gaudint de la fresca que ens acompanya aquests dies. Li hem ensenyat la sorpresa que les seves amigues li han enviat, un vídeo felicitant-la, cadascuna des del seu lloc de vacances. Ella els hi ha tornat un vídeo donant les gràcies i em estat conscients que les noves tecnologies ens juguen a favor si sabem com fer-ho possible.
Després hem fet un parxís i
hem gaudit dels nens a través del joc. No hi ha millor manera de fer-ho. I hem
treballat la impulsivitat amb la Martina i hem treballat la concentració amb l’Arnau
i nosaltres hem treballat la paciència i la família tots junts.
Ara fa un any, ingressàvem a la meva mare a l’hospital i
canviaria la meva vida per sempre. El record d’aquells dies m’ha acompanyat tot
el dia i he tingut una mena de tristesa dins que no he deixat anar perquè la
Martina i la seva alegria no m’han deixat.
