A Barcelona, sense res a fer i
amb la ciutat buida, un també té la sensació de vacances. Els llençols s’enganxen,
la casa es viu sense pressa i la visió que el temps s’atura en època vocacional
és més evident. Em vaig llevar d’hora per vosaltres. Sí, sí. El Merilanding no
em deixava dormir, ja que portava uns dies de festa (que no us negaré que em
van sentar bé) sense escriure’l.
La primera en aixecar-se com
sempre va ser la Martina. Va agafar el seu pot de galetes i va posar-se els
dibuixos animats amb el meu permís. M’encanta mirar-la. Voldria que el temps s’aturés,
perquè mentre la miro penso que m’he fet gran. Molt gran. Recordo quan la mare
sempre anava darrera meu perquè em fes la “ditxosa” cua, mentre observo els
cabells enredats de la Martina.
La pluja va fer-me tornar al
present. Una aigua més que desitjada baixava de valent. Tant que fins i tot
vàrem haver de tancar les finestres. La xafogor ens va fer espavilar i vam
acabar sortint de casa direcció a Cambrils, la propera parada del tour.
Arribats a Cambrils, el Jaime i
la Emi ens esperaven amb il·lusió, com sempre. És bonic que et surtin a rebre,
trobo. Hi ha famílies que no ho fan, us ho prometo. Però ells sí i sempre. El
Jaime estava mirant la televisió i l’Emi estava cuinant quan vàrem arribar. La
taula parada i apunt per la verdura i el tall (la verdura és la norma de
sempre), aquesta vegada sorells acabats de pescar, que un pescador els va donar
el dia abans.
El Jaime i l’Emi no són de
Cambrils, però com si ho fossin. La gent els coneix, els saluda i els explica
les coses de les famílies autòctones. Des de petits que corren per aquest poble
de pescadors que s’ha transformat en poble turístic familiar. Una casa feta
quan tot eren camps i que la construcció l’ha deixat quasi enmig del poble és
on ens hi estarem, el xalet.
Després de dinar, em descarregat
maletes, em xalat i hem decidit sortir a estirar les cames amb els nens. El
passeig estava a rebentar de gent. Molts de l’Aragó, es nota amb el seu accent,
molts del país basc, molts de Lleida i d’altres de per tot arreu. Cambrils a l’estiu
es transforma. Amb un intent de donar activitats als turistes aquests dies de
vacances, munten un escenari al mig de la plaça del Pòsit i allà hi van passant
una col·lecció d’artistes, cantants i animadors que es treuen un sobresou amb els
“bolos” estiuencs. L’hivern és molt llarg per algunes famílies.
Avui tenien un grup de música que
volia ser Queen. Mare meva! Ni més ni menys que Queen. La música ens hi ha
portat i la curiositat ens hi ha fet quedar. Jo volia marxar perquè em sabia
tant de greu la destrossa que feien de l’art del meu grup musical preferit.
Però en Xavi i els nens s’han volgut quedar a escoltar un parell de temes. El
cantant, que estava refredat i anava mocant-se a cada moment, no li sortien els
aguts. S’ha de ser molt agosarat per imitar en Freddy Mercury! Portava una
jaqueta de pell groga, una samarreta de Superman que li venia un pel estreta
pel greix acumulat sobre la cintura i uns pantalons del xandall blanc amb la
bandera d’Espanya en el lateral. Un quadre. Després de dues cançons he arribat
a dues conclusions. Una, es pot imitar a
Freddy Mercury per més que tinguis bigotis i una dentadura prominent. Per més
que alcis la veu no afines. I dues, la música de Queen és tan bona que fins i
tot amb un mal cantant (o un cantant amb un mal dia) pot fer aixecar la gent a
ballar.
Eixordats i decebuts hem anat
fins l’hotel que van construir davant del xalet per demanar-los si podríem
gaudir dels espectacles que fan pels turistes que si hostatgen. Feien màgia i
ens agrada veure mags.
A les deu. Després d’un “huevo como
lo quieras” expressió familiar per dir que mengis el que et vingui de gust que
ningú farà sopar i una proposta és l’ou en les seves varietats, hem anat a
veure el mag que ens ha agradat molt, la veritat. Un espectacle molt ben
treballat i amb una posada en escena magnífica. Hem pogut veure de primera mà
els trucs que veiem al teatre i de molt més a prop. I encara hem quedat més
bocabadats.
La lluna era plena i he convençut
a la família per anar a veure com la mar es fa plata en nits com avui. Hem caminat
quasi fins l’aigua i hem gaudit de la meravella de la natura. No sé si la gent
és conscient que la natura està en tots els racons del planeta, fins i tot en
un poble a petar de gent a la recerca de la felicitat vacacional.
