Estic escrivint el 3er dia de
vacances, estirada en l’hamaca, a la terrassa, contemplant les estrelles i
compartint un gin tònic amb en Xavi. Costa de refrescar. Només hem aconseguit
mantenir una temperatura adequada per sobreviure en remull. I això que a l’Empordà,
a les nits, com a mínim, sempre refresca. Ens acabem de menjar els nostres
trofeus a la brasa. Increïbles. I tot sembla indicar que hem normalitzat una
mica l’horari. Ens hem posat a taula a sopar a dos d’onze, una hora més aviat
que ahir. I això que hem anat a l’Escala a veure a la família, que treballen
com a burros, sobretot a l’estiu. Però és el que té dedicar-se al turisme.
Fins les 18:30 hem estat a la
piscina i la veritat és que ha estat un autèntic dia de vacances. No vull dir
que els altres no ho hagin estat però avui ha estat relaxat, amb un punt d’avorriment
sa que dóna la veritable sensació de descans. M’he banyat fins que la pell m’ha
demanat sortir de l’aigua. Els que em coneixen saben que jo sóc bastant de
secar i fins que no tinc molta calor no em decideixo a posar ni la punta del
dit gros del peu esquerra a l’aigua. Imagineu-vos la calor.
Mentre era allà, assecant-me
panxa enlaire he gaudit del cel. Semblava que estàvem dins d’un núvol de cotó,
d’aquells que es mengen. L’aire no els feia moure i això ens deixava respirar
de la cremor del sol d’estiu. Sentia les converses dels veïns. Una es queixava
del seu marit i de les poques ganes que té de sortir, però essent camioner, ja
s’entén. L’altre li parlava de la seva filla Queralt que es vol casar amb no sé
qui. Dues dones que no sabien que l’única que les escoltava esta asseguda hamaca
enllà. Jo.
Els nens han avançat la feina per
anar a la piscina i s’han aixecat més aviat amb la promesa que si acabaven
abans de les 11h hi podríem anar. M’han deixat dormir i ha estat en Xavi qui
els ha fet pencar de valent. Quan m’he llevat, hem esmorzat i mentre acabaven
les pàgines pertinents de deures, he aconseguit fer el meu primer gaspatxo de
la temporada. Com que els tomàquets no eren molt madurs hi he afegit síndria.
Però encara no ens l’hem menjat.
Els gats miolen, surten i entren.
S’estiren i es cuiden. Es llepen i cerquen papallones i mosques. La terrassa
els entusiasme però a les hores del sol busquen la frescor de la rajola per
arraulir-se i dormir. Ells saben que estan de vacances. Jo, encara no.
