Aquesta és la màxima d’avui. Els
nens s’han llevat tard i hem començat el tema deures d’estiu. La Martina no
tenia el dia, així que després de 3 pollastres, ha aconseguit acabar les tres
pàgines d’avui. L’Arnau encara ha trigat una mica més. Suposo que el fet que
les fotocòpies dels deures i de la sopa de lletres estesin malament hi ha ajudat.
Així que el matí ha estat per alimentar el coneixement. Vam començar les
vacances i les hem d’acabar amb els deures fets.
Després de dinar hem intentat fer
migdiada. La primera des que sóc de vacances. No recordava com n’és de
desagradable tenir aquella soneta de migdiada i no poder aclucar l’ull més de
10 minuts perquè ja estàs xopa de suor. I això és el que m’ha passat. La
família dormia i jo... jo no. Sort que vaig endur-me el llibre que estava
llegint a Barcelona entre trajectes a la feina. La noia del tren, es diu. El
llibre és espectacular, tot i que no tant per la prosa o per l’acurada
descripció dels fets, sinó per la història escrita en forma de dietari. De
veritat, estic d’acord amb l’Aimerich que és una gran novel·la. Amb 30 minuts
he fet net. Me l’he acabat però sense enyorança. És el que tenen els thrillers,
que angoixen i et captiven però descanses en acabat.
El dia anava d’anar acabant
coses, així que els peixos de la nevera ens han donat la pensada. Aquest peix
necessita acompanyants si volem que sigui un àpat. O sigui que hi hem tornat.
Hem carregat les canyes i ens hem plantat a les 19 h a la platja. Hem hagut d’esperar
que marxessin alguns banyistes i ens hi hem dedicat en cos i ànima fins les
22h. Resultat: 2 peixets ( no en sé la classe). Així que demà els cuinarem. Sort que n’hem pescat 2 mes i ja en tenim 4 en
total que si no demà hi hauríem de tornar. Deu ser qüestió dels homínids,
perquè el que ahir em va semblar bastant bé, avui em semblava excessiu. Sort
que la intendència ha quedat resolta passant pel Bon Preu.
Quan hem arribat a casa en
MacGyver, el nostre gat petit, ens esperava miolant i fent-nos festes. En
MacGyver és un felí que es comporta com un gos. Et ve a rebre quan arribes a
casa i et dona una peça perquè li tiris i te la torna, per exemple. Aquí a
Torroella és feliç perquè surt quan vol i té animalons amb què distreure’s (un
dia ens va caçar un ocell i de tant content que estava el va passejar per tot l’apartament
tirant-lo enlaire aviam si tornava a volar, l’infeliç), no sé pas com ens ho
farem per tornar a tancar-lo entre les quatre parets de casa de Barcelona. Però
ja hi pensarem quan arribi el dia. Quan s’acabin les vacances.
