Dietari de vacances. 1

L'any passat vaig fer un experiment. Volia explicar les meves vacances sense pretensions. Una normalitat, la meva, que estimava poc interessant per a la resta de persones. Però, sense voler-ho es va anar convertint en la novel·la a seguir. Sense pensar-m'ho vaig aconseguir que cada dia em seguissin 250 persones! En serio, jo tampoc dono crèdit. Potser és perquè la televisió a l'estiu és, com ho diria... Una bona M. El cas és que animada per seguidors anònims i amb la voluntat de plasmar unes vacances sense avió ni tren, només un poc de cotxe, us aniré novament contant les aventures i desventures meves i de retruc la meva família: 

Dolça. Felina. Amant de les terrasses veïnes però poruga. Aquest, ha estat un any dur per a ella. Ha perdut el seu millor amic, el Tití. Podríem haver triat un lloc de vacances sense pensar en ella. Però té uns bons amos que l'han volgut amb ells en tot moment.

Martina. La inquieta. Té 6 anys (els fa l'11 d'agost) i la seva vida és el joc. Nascuda per passar-ho bé la seva energia és proporcional al nostre cansament.

Arnau. L'únic que té seny en aquesta casa de bojos. Tranquil i amant del bon i el molt menjar, té inquituts artístiques. Passa desapercebut fins que...la fa grossa.

Xavi. Li agrada veure la vida passar i la curiositat el porta a l'aventura. El mòbil és el seu millor aliat, però la nostra principal batalla. Ja sabem que la tenim perduda. No li agrada massa la sorra de la platja, però es mor per veure peixos a la mar. Una contradicció amb potes.

Meri. La que escriu. Sempre he de fer alguna cosa i no puc estar-me quieta. Arrossego a la meva família a fer coses i ells em segueixen perquè tinc la millor família del món. 

Endavant. Aquest any: Destí Torroella de Fluvià