Us imagineu un lloc a Catalunya que a tocar de mar hagis de cobrir-te les espatlles a l'estiu? On no cal pentinar-se a no ser que portis un recollit amb gomina? O on l'aigua, realment fa perdre pes perquè conserva els 20 graus necessaris per cremar celulitis? On no cal llevar-se d'hora per guardar lloc a platja? Aquest lloc existeix i se'n diu Alt Empordà.
Sedueix perquè manté l'ànima salvatge. La tramuntana es converteix en la seva millor guardiana. I gràcies a tots aquells que han fet escarafalls de les tempestes, suposo que també. Tot hi ha ajudat.
Per això, aquest estiu, el destí ha estat l'Alt Empordà, com l'any passat, però diferent municipi: Torroella de Fluvià. Aquest és el poble on viu una de les meves millors amigues, la Tati, però a diferència de la gran ciutat, aquí ens separen camps de conreu i granges de porcs.
A l'hora de triar destí, l'única condició era que allà on fòssim hostetjats tingués una sortida a l'exterior. I així estem, en un mini apartament on la capacitat de la terrassa és igual a l'habitacle on hi trobem el menjador, la cuina, el bany i l'habitació. O sigui P E R F E C T E!
Avui, tot i ser a L'Escala, hem anat en barco. I és que anyorats i curiosos, els avis han volgut venir a passar uns dies amb nosaltres. Ells són els que tenen el vaixell.
La costa brava nord té l'encant de la pedra treballada amb la tramuntana i de coves i d'illetes i de roques i de ponts creats amb el temps... Així que ens hem deixat endur per la mar fins a Cala Montgó. Banys, dinar, bany, migdiadeta i tot bé fins que l'imbècil de torn ha entortolligat la cadena de la seva àncora amb la nostra. O sigui que com diu l'Arnau :estàvem tan tranquils dormint amb el moviment de la barca i de cop, crits, avisos i esquitxades d'aigua. Una meravella, és clar. Amb el rotllo tallat hem decidit navegar fins la Meda gran i en acabat hem decidit tornar a L'Escala a fer l'últim bany. Breu però bé. L'avi estava girat per culpa de l'imbècil i és que sembla que amb 74 anys, la vida es torna més tràgica pensant amb el què podria haver passat.
Demà tornem a agafar el mar rumb a Cadaqués i Port Lligat. Sabem que no podrem gaudir de la visita a casa Dalí, però ens conformarem amb les vistes, font de la seva inspiració. Tot això si el temps ens acompanya.
Sedueix perquè manté l'ànima salvatge. La tramuntana es converteix en la seva millor guardiana. I gràcies a tots aquells que han fet escarafalls de les tempestes, suposo que també. Tot hi ha ajudat.
Per això, aquest estiu, el destí ha estat l'Alt Empordà, com l'any passat, però diferent municipi: Torroella de Fluvià. Aquest és el poble on viu una de les meves millors amigues, la Tati, però a diferència de la gran ciutat, aquí ens separen camps de conreu i granges de porcs.
A l'hora de triar destí, l'única condició era que allà on fòssim hostetjats tingués una sortida a l'exterior. I així estem, en un mini apartament on la capacitat de la terrassa és igual a l'habitacle on hi trobem el menjador, la cuina, el bany i l'habitació. O sigui P E R F E C T E!
Avui, tot i ser a L'Escala, hem anat en barco. I és que anyorats i curiosos, els avis han volgut venir a passar uns dies amb nosaltres. Ells són els que tenen el vaixell.
La costa brava nord té l'encant de la pedra treballada amb la tramuntana i de coves i d'illetes i de roques i de ponts creats amb el temps... Així que ens hem deixat endur per la mar fins a Cala Montgó. Banys, dinar, bany, migdiadeta i tot bé fins que l'imbècil de torn ha entortolligat la cadena de la seva àncora amb la nostra. O sigui que com diu l'Arnau :estàvem tan tranquils dormint amb el moviment de la barca i de cop, crits, avisos i esquitxades d'aigua. Una meravella, és clar. Amb el rotllo tallat hem decidit navegar fins la Meda gran i en acabat hem decidit tornar a L'Escala a fer l'últim bany. Breu però bé. L'avi estava girat per culpa de l'imbècil i és que sembla que amb 74 anys, la vida es torna més tràgica pensant amb el què podria haver passat.
Demà tornem a agafar el mar rumb a Cadaqués i Port Lligat. Sabem que no podrem gaudir de la visita a casa Dalí, però ens conformarem amb les vistes, font de la seva inspiració. Tot això si el temps ens acompanya.
