Avui ha estat un d'aquells dies tranquils, d'aquells que les hores semblen no passar i tens temps de mirar com passa el temps. D'aquells on els pensaments se succeeixen l'un rera l'altre, sense amuntonar-se, simplement lliscant com en un súper japonès. Sense estridències.
L'Arnau aquesta tarda ha gaudit del què considero un dels millors plaers del món. Banyar-se al capvespre , quan el vent afluixa i sens la soledat del mar a millor temperatura. Em mirava l'Arnau i en Sergi , el meu nebot, i sabia que mentre els observava, aquella imatge quedaria en el subconscient, per sempre més. Hi ha coses a la vida que sense provocar desig són tan plaents que un no les oblida mai.
Avui la son em pot i el dia ha estat poc agitat. Potser demà les lletres volaran cap al jardí d l'imaginari, si ho aconseguim. És clar..
