Avui he anat a l'INEM. M'he hagut de donar d'alta perquè una empresa ha volgut tenir-me, mitja jornada, treballant els seus temes de comunicació!
El cas és que he anat a l'altra punta de la ciutat, les retallades a l'administració vol dir anxovar els seus treballadors en un cau, estalviant el lloguer d'alguna oficina (calculo que l'estalvi puja a 1500€ mensuals, en el cas de la meva que tenia al costat de casa).
L'ambient era trist, la gent diversa, l'esperança no es llegia en els ulls de la gent anònima amb tant en comú.
El meu torn, D041, ha estat cantat en català al cap de 10 minuts d'haver entrat. Els funcionaris, impregnats de la desídia i la desesperança que allà s'hi respira, els costava somriure.
El cas és que he anat a l'altra punta de la ciutat, les retallades a l'administració vol dir anxovar els seus treballadors en un cau, estalviant el lloguer d'alguna oficina (calculo que l'estalvi puja a 1500€ mensuals, en el cas de la meva que tenia al costat de casa).
L'ambient era trist, la gent diversa, l'esperança no es llegia en els ulls de la gent anònima amb tant en comú.
El meu torn, D041, ha estat cantat en català al cap de 10 minuts d'haver entrat. Els funcionaris, impregnats de la desídia i la desesperança que allà s'hi respira, els costava somriure.
En aquell moment he pensat que costa molt poc aportar un granet de sorra. He mirat a la noia que m'atenia i li he dit prou alt com per algú em sentís: és que HE TROBAT feina i necessito que em rescatin de l'atur! VAIG DEIXAR DE COBRAR ara fa 3 anys!
La noia m'ha mirat, la seva mirada ha recuperat una espurna d'il·lusió que va quedar en algun altre racó, qui sap on i quan.
M'ha fet el paper amb diligència i m'ha felicitat. No he volgut dir-li que ELLS, els del SOC no han estat els que ha promogut la meva sort! Però he pensat que si li deia tornaria a la mirada gris que m'havia rebut.
M'ha fet el paper amb diligència i m'ha felicitat. No he volgut dir-li que ELLS, els del SOC no han estat els que ha promogut la meva sort! Però he pensat que si li deia tornaria a la mirada gris que m'havia rebut.
D'alguna manera, la gent de fora, els que pateixen de desesperació i d'indignitat (el treball dignifica), necessiten d'una mirada d'esperança.
I això és el que he intentat deixar: esperança. Perquè sense esperança, es perd la il·lusió. I al cap i a la fi, sense il·lusió res no té sentit, ni la pròpia vida.
ÀNIMS ATURAT, SOMRIU QUE LA FEINA T'ESPERA!
I això és el que he intentat deixar: esperança. Perquè sense esperança, es perd la il·lusió. I al cap i a la fi, sense il·lusió res no té sentit, ni la pròpia vida.
ÀNIMS ATURAT, SOMRIU QUE LA FEINA T'ESPERA!
