Vivim en una època on la manca de valors, evident a cada cantonada, es contraposa amb la recerca del guru, del líder, del profeta, del Messies... en definitiva algú que tingui clares les coses i que ens digui cap a on hem d'anar perquè tot ens vagi bé. I ens aferrem a un President, el primer negre, dels EUA primer, a un entrenador de futbol després i anem fent via fins arribar al Coaching. Oh! Sí! Aquest sí que sap cap a on he d'anar, què he de fer per ser feliç, quina actitud he de tenir davant la vida... i seguim les seves indicacions amb fe cega. Passen els mesos i ens adonem de tres coses:
1) El meu Coaching s’enduu bona part dels meus ingressos destinats a gaudir amb la resta de la meva família.
2) He canviat d’actitud però la feina que he fet jo com a individu topa amb la societat. Ells no han fet el seu entrenament.
3) He confós actitud amb valors.
Així que aquesta és la moralitat que n’he extret:
Estar a gust amb un mateix és importantíssim per afrontar les adversitats quotidianes de forma assertiva i per millorar les relacions interpersonals. La falta de valors és una evidència que es pot veure a la cua del supermercat. I que, de vegades, no cal buscar a l’altre punta del món les respostes existencials que també trobaríem aquí al costat.
En cas de desesperació, tot i que no està de moda, sempre ens podem encomanar a Santa Rita, la Santa dels impossibles.
