Després de ser mare, per primera vegada, que no em retrobava amb una de les meves passions: el teatre. 4 anys després l'escena segueix essent com era i els sentiments de l'escenari indescriptibles. L'Hort dels Cirerers ha estat l'obra escollida. Una bona posada en escena, un text amb missatge, uns actors que no estan malament (impressionant en Selvas), però et deixa un gust agredolç. Surts amb una sensació extranya... Per què no m'ha acabat de convèncer? em pregunto i no tinc resposta. L'autor, en Txekov, probablement sigui un erudit en el món teatral i l'obra respira una frivolitat molt actual. La crisi és un bon marc per a la representació... Malgrat tot, l'humor rus simplement s'ha traduït (no s'ha adaptat), cosa que el fa difícil de seguir segons la voluntat de l'escriptor. Arriscada elecció del text i una bona posada en escena que fa bo l'espectacle. En acabar no hi va haver més que tres sortides a saludar i ningú dret a la butaca, però sense queixes.
Si l'aneu a veure us recomano que no hi aneu amb moltes pretensions, la resta va rodat.
