Començava el 2015 amb moltes pors, incerteses i dubtes. L'escola no anava bé, la feina no anava bé i, és clar, la salut i l'amor se'n ressentien. Però els que em coneixeu sabeu que els reptes em donen vida així que vaig donar una patada al 2014 amb la intenció que res ni ningú em robés la il·lusió i el somriure. Així que entre una cosa i una altra la roda de vores rectes va anar agafant forma i va començar a girar.
Així ha estat el 2015. Un any de superacions i de noves propostes, noves vides, nous projectes i un munt de canvis que se'ns han posat bé, la veritat. He retrocedit per avançar i he tocat de peus a terra quan m'enlairava, però no he perdut la il·lusió. He vist plorar de nou al meu fill i l'he vist tornar a somriure. He vist com la fúria s'apoderava de la més menuda poc feta als canvis, però hem calmat l'ira amb l'amor de la família. Ens hem fet grans i forts i ens hem unit per avançar, sempre endavant, malgrat que fer-se gran comenci a pesar.
Aquest ha estat un any on l'estima ha estat present CADA DIA. Perquè sí i perquè la necessitàvem sentir.
De treballar, el fruit sempre arriba. Així que amb la primavera semblava que tot s'anava posant a lloc i amb l'esperança de reprendre la normalitat hem sabut gaudir sense més ensurts que perdre algun gat per trobar-lo el dia següent.
Aquest també ha estat un any de projectes que s'inicien i que continuaran i que em fan molta il·lusió. Com els meus Demòcrates de Catalunya a qui represento a Les Corts. Una bogeria que em dóna peu a pensar que tot és possible si t'ho proposes.
Al 15 li diuen la nena bonica, i sí. Ha estat un any bonic, finalment. Espero que la bona direcció que hem emprès perduri aquest 2016. Però el propòsit és el mateix:
Res ni ningú ens faran perdre la il·lusió i el somriure de seguir vivint.
Benvingut 2016, t'estàvem esperant.
Així ha estat el 2015. Un any de superacions i de noves propostes, noves vides, nous projectes i un munt de canvis que se'ns han posat bé, la veritat. He retrocedit per avançar i he tocat de peus a terra quan m'enlairava, però no he perdut la il·lusió. He vist plorar de nou al meu fill i l'he vist tornar a somriure. He vist com la fúria s'apoderava de la més menuda poc feta als canvis, però hem calmat l'ira amb l'amor de la família. Ens hem fet grans i forts i ens hem unit per avançar, sempre endavant, malgrat que fer-se gran comenci a pesar.
Aquest ha estat un any on l'estima ha estat present CADA DIA. Perquè sí i perquè la necessitàvem sentir.
De treballar, el fruit sempre arriba. Així que amb la primavera semblava que tot s'anava posant a lloc i amb l'esperança de reprendre la normalitat hem sabut gaudir sense més ensurts que perdre algun gat per trobar-lo el dia següent.
Aquest també ha estat un any de projectes que s'inicien i que continuaran i que em fan molta il·lusió. Com els meus Demòcrates de Catalunya a qui represento a Les Corts. Una bogeria que em dóna peu a pensar que tot és possible si t'ho proposes.
Al 15 li diuen la nena bonica, i sí. Ha estat un any bonic, finalment. Espero que la bona direcció que hem emprès perduri aquest 2016. Però el propòsit és el mateix:
Res ni ningú ens faran perdre la il·lusió i el somriure de seguir vivint.
Benvingut 2016, t'estàvem esperant.
