Els que em coneixeu sabeu que sóc una persona optimista i alegre per naturalesa, però aquest any ha estat difícil mantenir el somriure. Vàrem començar l'any amb el propòsit d'una vida tranquil·la i amb projectes que trontollaven però amb l'ànim de no decaure. El més de febrer vàrem ser conscients que allò que ens proposàvem era miserable. La pèrdua d'algú jove i que aprecies és com una bufetada de les que deixen la mà marcada. Vam plorar la Tati i amb ella vàrem ser conscients que això, la vida, en qualsevol moment s'acaba, més enllà del què volguem nosaltres.
Una mica més refets vaig ser conscient que no sempre es pot ser bona persona i amb tothom. Perquè sempre hi pot haver algú capaç d'agafar la teva bona fe i la teva predisposició i estripar-la com si fos un full de paper de seda. Un projecte s'escapava entre els dits immòbils com qui vol agafar aigua. Ferida.
Aquest 2014 també hem dit adéu al Tití. Així que hem après que als animals te'ls estimes molt i que fa plorar perdre'ls. Fa plorar i molt.
Amb els ulls una mica més petits vàrem continuar vivint, que ja és molt. Vàrem gaudir de valent de l'estiu, sabent que no sempre es pot fer. Vam ser molt feliços amb la calor, poca, apretant l'espatlla. Hem trobat un racó on respirar pau i fugir del soroll incesant de la gran ciutat: Torroella.
El setembre pretenia ser una tornada a l'escola i seguint l'estela de la poca fortuna, amb la tardor vam ser conscients que aquest 2014 no seria un bon any. He perdut la feina i ara resto a l'atur.
Així que per aquest 2015 no demano res. La Divina Providencia pot fer amb mi el que li plagui. Jo només vull somriure i viure i mantenir l'alegria peti qui peti i passi el que passi. Perquè el futur no és vida i el passat no et deixa viure. I perquè sóc molt afortunada amb tot el que tinc. Perquè em sento estimada pels meus i sento que la vida és un camí no només per caminar-lo sinó per aturar-se, observar-lo i aprendre a trepitjar-lo.
Bon NADAL i que el 2015 sigui un any ple de vida.
Una mica més refets vaig ser conscient que no sempre es pot ser bona persona i amb tothom. Perquè sempre hi pot haver algú capaç d'agafar la teva bona fe i la teva predisposició i estripar-la com si fos un full de paper de seda. Un projecte s'escapava entre els dits immòbils com qui vol agafar aigua. Ferida.
Aquest 2014 també hem dit adéu al Tití. Així que hem après que als animals te'ls estimes molt i que fa plorar perdre'ls. Fa plorar i molt.
Amb els ulls una mica més petits vàrem continuar vivint, que ja és molt. Vàrem gaudir de valent de l'estiu, sabent que no sempre es pot fer. Vam ser molt feliços amb la calor, poca, apretant l'espatlla. Hem trobat un racó on respirar pau i fugir del soroll incesant de la gran ciutat: Torroella.
El setembre pretenia ser una tornada a l'escola i seguint l'estela de la poca fortuna, amb la tardor vam ser conscients que aquest 2014 no seria un bon any. He perdut la feina i ara resto a l'atur.
Així que per aquest 2015 no demano res. La Divina Providencia pot fer amb mi el que li plagui. Jo només vull somriure i viure i mantenir l'alegria peti qui peti i passi el que passi. Perquè el futur no és vida i el passat no et deixa viure. I perquè sóc molt afortunada amb tot el que tinc. Perquè em sento estimada pels meus i sento que la vida és un camí no només per caminar-lo sinó per aturar-se, observar-lo i aprendre a trepitjar-lo.
Bon NADAL i que el 2015 sigui un any ple de vida.
