Sento una angoixa a dins que no la puc suportar. Tenir un fill que en
prou feines ha plorat mai, que m’ha deixat dormir totes les nits de la
seva vida, que no m’ha donat problemes per menjar fos quin fos el menú,
que sap comportar-se, que és educat i perfecte en quasi tot, i veure que
la societat el convertirà més tard o més d’hora en un monstre és una
cosa que no es pot explicar.
