Fa un parell d’anys més o menys, discutia amb un empresari sobre si els jugadors del Barça que també ho feien amb la Selecció Española eren uns botiflers.
La meva exposició anava encaminada a fer entendre que darrera d’una carrera esportiva de duració determinada hi havia una persona que s’havia de guanyar la vida amb menys anys de dedicació. Simplement. Ell em comentava que en aquestes coses del nacionalisme català o s’hi està a favor o s’hi està en contra. La discussió, que tot sigui dit de passada es feia en territori espanyol (Aragó, concretament), va anar pujant de tó i vaig decidir abandonar-la. No sé si va ser per educació, per por de dir qualsevol cosa que després em pugués penedir o per reflexionar, sempre està bé veure el punt de vista de l’altre, en els arguments dels altres també hi pot haver alguna cosa de certa i raonable.
Vaig estirar-me al llit de la casa rural. Les argumentacions em provocaven una discussió latent en el meu cervell. Si home, allò de -... ostres, hauria pogut contestar-li això, quan ell m’ha dit allò...- i que sempre pensem a posteriori. Després d’una estona el meu cervell es va anar asserenant, l’adrenalina es volatilitzava a cops de silenci i tranquilitat quan de sobte vaig donar amb la millor de les respostes.
Uns mesos abans de la sortida de turisme rural, passejant per uns grans magatzems de tall anglès, vaig veure els productes que distribuia l’empresari. No vaig poder evitar mirar-los d’aprop. Feia gràcia saber qui havia darrera d’aquella importació. L’etiqueta portava el nom de l’empresa, el preu i la descripció. Estava escrita en castellà.
Dos anys més tard. Un periodista entra a casa d’una estrella del rock. En veure la seva intimitat molts se sorprenen, altres es decepcionen, altres s’identifiquen i d’altres miren amb curiositat de veure la persona que hi darrera d’un mite, creat desde la nostra imaginació.
Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, dirien alguns. Jo crec que de tot el que passa al nostre voltant hi ha tantes mirades com persones. I que en això dels prejudicis, com en la fe. Sempre creus sense haver vist i si veus només tu saps el què has vist i el com ho has vist.
