Avui hem dormit feliços, és el que té quan vas a dormir amb un somriure i recordant les converses de la nit abans. He sentit, fins i tot, en Xavi riure...
Ens hem llevat a les 9h, ens hem fet un entrepà amb el pa del forn Empori de l’Escala. A part dels millors croissants de la vila, també hi venen el millor pa.
Una mica de deures els nens i jo, doncs mirant de treure’m el dol del llibre que vaig acabar ahir (Aprendre a parlar amb les plantes de la Marta Orriols), amb un de nou, que va arribar a mi per atzar i que està resultant ser un molt bon llibre, ja us explicaré què tal.
Ja feia dies que en Xavi frisava per anar a la platja del Tropic Beach de Sant Pere. No tant per la platja com pel xiringuito que fa unes rostes (pintxos, pels xaves) que Déu n’hi do.
De fet a en Xavi això de la sorra ho porta malament, potser el fet d’haver crescut dalt d’un vaixell hi ha contribuït. El cas és que el tàndem de platja +Tròpic Beach ens anava bé als dos, després de deixar per impossible entrar a la platja de l’Escala.
Avui la platja està divertida, el vent fa aixecar les onades que petits i grans gaudeixen intentant planejar amb tota mena d’artilugis: matalassos, donuts, planxes de surf de porexpan... fins i tot algun holandès ha posat a prova la pròpia panxa.
Quan la llum de la tarda ja et permet obrir els ulls, amb aquella llum que tan bé senta, hem decidit marxar. Amb passes lentes miràvem d’arribar finsel cotxe immortalitzant el moment. La vida és feta de petites instantànies i la que deixàvem n’era una de valuosa, doncs transpirava felicitat.
Diuen que hi ha un gen que és el del vici, aquell que et predisposa a viciar-te de tot allò que et provoca plaer. Així que aquesta nit, encara amb la sensació del riure insaciant d’ahir, hem quedat amb toooota la colla. Hem sopat a Can Parera, això vol dir que l’Albert i la Tati no ens hi han pogut acompanyar asseguts a taula. Però la taula s’ha allargat de bona clmpanyia i riures per a uns quants anys més. Gràcies Marina, Pere, Albert, Tati, Íngrid, Luki, Isabel, Marc, Mariona, Enric, Fèlix, Nuri, Joan i Marta. Sou taaaan grans i us estimo tant que només de pensar que he de marxar el meu cor es panseix. He promès pujar més. Ho faré. Sou teràpia!
